Relier Pairs Les figures retòriquesVersion en ligne Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. par Maria Josep Cebrian Miquel 1 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 2 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 3 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 4 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 5 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase 6 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 7 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 8 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 9 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 10 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 11 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 12 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 13 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 14 Hipèrbole: Exageració forta. 15 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. heu proclamat al món la vostra proesa solidària Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. tindreu els ulls vessant i les mans buides! Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit.
Créer jeu