Relier Pairs Les figures retòriquesVersion en ligne Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. par Maria Josep Cebrian Miquel 1 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 2 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 3 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 4 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 5 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 6 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 7 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 8 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase 9 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 10 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 11 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 12 Hipèrbole: Exageració forta. 13 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 14 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 15 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. heu proclamat al món la vostra proesa solidària La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, tindreu els ulls vessant i les mans buides! Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara?
Créer jeu