Relier Pairs Les figures retòriquesVersion en ligne Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. par Maria Josep Cebrian Miquel 1 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 2 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 3 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 4 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 5 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 6 Hipèrbole: Exageració forta. 7 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 8 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 9 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 10 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 11 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 12 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 13 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 14 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 15 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. tindreu els ulls vessant i les mans buides! Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... heu proclamat al món la vostra proesa solidària Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara?
Créer jeu