Relier Pairs Les figures retòriquesVersion en ligne Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. par Maria Josep Cebrian Miquel 1 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 2 Hipèrbole: Exageració forta. 3 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 4 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 5 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 6 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. 7 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 8 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 9 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 10 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase 11 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 12 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 13 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 14 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 15 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. heu proclamat al món la vostra proesa solidària Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. tindreu els ulls vessant i les mans buides! Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit.