Relier Pairs Les figures retòriquesVersion en ligne Relacioneu cada figura retòrica amb un exemple. par Maria Josep Cebrian Miquel 1 Hipèrbaton: alteració de l’ordre lògic de les paraules o frases 2 Hipèrbole: Exageració forta. 3 Comparació: relació d’idees per semblança amb “com” “sembla”... 4 Ironia Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament contrari creant un efecte de retret o burla. 5 Encavalcament: la frase sobrepassa el vers i continua en el següent. 6 Antítesi Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari. 7 Personificació: atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. 8 Paral·lelisme: repetició de la mateixa estructura de frase 9 Metàfora. Figura en la qual se substitueix l’objecte real per un d’imaginat per l’autor, amb el qual existeix una determinada analogia 10 Interrogació retòrica: pregunta que no espera resposta perquè és òbvia. 11 Enumeració: llistat de noms, sintagmes, verbs, complements... 12 Anàfora: repetició d’un o més mots al principi de diversos versos o frases. 13 Al·literació: repetició expressiva d’uns sons determinats. 14 Polisíndeton: abundància de conjuncions de coordinació 15 Metonímia Metàfora que substitueix un objecte pel nom d’un altre, però prenent la causa per l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc. Tronen els canons i, en la distància, esquitxen tot l’espai amb les desferres d’un poble commogut i esporuguit. Xoca l’embruix de clenxes arrauxades amb un esqueix de xarpelleres fluixes. De mans de noves muses l’olímpica corona Ne reben orgullosos los fronts dels vencedors. heu proclamat al món la vostra proesa solidària Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, gamussa, Una dona de molsuts Braços nus fins damunt colze Remena cossis on neden Olives en aigua caqui. Alcem els ulls amunt com qui clama a tots els astres i la volta esdevé un immens interrogant. Hi som a temps encara? La pell del mar, de mocadors farcida, sembla guarnir-se per al nostre comiat. Són iguals les gavines, I els vestits lluminoos de les noies de l’estiu, I els besos a la gorja I els colors de les hores llisquen pels carrers I el groc de les taronges. La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat. Fonem les hores lentes i apaivaguem la nit. Enrere, molt enrere, hi ha una closa entre parets... Enrere, molt enrere, hi ha un camí de profundes roderes... tindreu els ulls vessant i les mans buides!
