Compléter
Geografia física i política
1
pels Pirineus
947
8
la depressió de l
Aragó
214 km
Andorra i França
Barcelona
32.108 km²
2006
4
l?Estatut de 1979
Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
3.000 metres
el País Valencià
la mar Mediterrània
547 km
l?extrem nord-est
Catalunya
té
una
extensió
de
i
es
troba
a
de
la
península
Ibèrica
,
dins
la
regió
mediterrània
.
Està
delimitada
físicament
al
nord
,
a
l
?
est
i
sud
,
i
?
Ebre
a
l
?
oest
.
Políticament
,
limita
amb
al
nord
,
a
l
?
oest
i
al
sud
.
L
?
orografia
catalana
és
molt
variada
,
amb
serralades
,
depressions
interiors
,
pics
de
més
de
als
Pirineus
i
el
delta
de
l
?
Ebre
al
sud
.
La
Costa
Brava
comença
on
els
Pirineus
arriben
al
mar
,
recorrent
de
litoral
amb
cales
i
platges
extenses
,
mentre
que
tota
la
costa
catalana
s
?
estén
fins
als
.
El
territori
català
com
a
Comunitat
Autònoma
es
va
establir
amb
,
referendat
pel
de
.
La
seva
capital
és
,
seu
del
Parlament
,
la
Presidència
de
la
Generalitat
i
el
Govern
.
Administrativament
,
Catalunya
es
divideix
en
províncies
(
)
,
vegueries
,
42
comarques
i
municipis
,
sent
aquest
últim
la
unitat
administrativa
bàsica
.
2
biològica i paisatgística
l
Costa Brava
les aus migratòries
l?equilibri natural
Transversal
Depressió Central Catalana
Pirineu-Prepirineu
Prelitoral
al sud
Mediterrani Català
Litoral
tropicals i temperades
l
conservació del territori
La
ubicació
geogràfica
de
Catalunya
,
gairebé
equidistant
entre
zones
,
juntament
amb
la
seva
configuració
física
,
afavoreix
una
gran
diversitat
.
Aquesta
varietat
és
poc
habitual
en
territoris
de
dimensions
similars
i
permet
trobar
ambients
propis
tant
d
?
Europa
com
del
nord
d
?
Àfrica
.
Un
altre
factor
determinant
és
la
intensa
ocupació
antròpica
,
que
ha
transformat
el
paisatge
amb
la
construcció
d
?
infraestructures
,
la
modificació
de
rius
i
la
gestió
dels
boscos
.
Això
ha
beneficiat
algunes
espècies
mentre
que
n
?
ha
perjudicat
d
?
altres
.
Per
garantir
,
cal
fomentar
la
i
un
ús
sostenible
dels
seus
recursos
.
Catalunya
és
un
país
essencialment
muntanyós
.
Les
grans
unitats
de
relleu
són
:
-
-
,
situada
a
la
vall
de
l
?
Ebre
-
Serralada
-
Sistema
,
format
per
la
serralada
i
la
serralada
A
la
costa
,
hi
ha
una
gran
varietat
de
morfologies
,
des
dels
penya
-
segats
de
la
fins
a
platges
de
sorra
fina
.
Destaquen
els
deltes
de
?
Ebre
,
el
Llobregat
i
el
Ter
,
així
com
els
parcs
naturals
de
les
maresmes
de
?
Empordà
i
el
delta
de
l
?
Ebre
,
importants
per
a
.
3
glacials
Pic Verdaguer
Prepirineu
Pirineu axial
Pica d
una plana tectònica
Port del Comte
la Mediterrània
d?oest a est
Segre
400 km
pins, avets, bedolls i prats
Pedraforca
la Vall d
250 km
d?Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
del Cadí i del Pedraforca
alpí i subalpí
de Creus
de la Garrotxa
de Biscaia
del Cadí-Moixeró
El
Pirineu
és
la
part
més
alta
de
Catalunya
,
una
serralada
que
s
?
estén
al
llarg
de
més
de
,
des
del
golf
fins
a
.
El
Pirineu
català
té
uns
de
longitud
,
des
de
?
Aran
fins
al
cap
.
Presenta
un
paisatge
amb
circs
,
llacs
,
glaceres
i
valls
profundes
,
cobertes
de
boscos
de
.
Es
distingeixen
dues
parts
:
-
:
és
la
zona
més
elevada
,
amb
cims
afilats
,
valls
profundes
i
estanys
glacials
.
La
?
Estats
(
3
.
143
m
)
és
el
cim
més
alt
,
seguit
del
(
3
.
129
m
)
,
la
Punta
Gabarró
(
3
.
114
m
)
i
el
Pic
de
Sotllo
(
3
.
072
m
)
.
A
la
Vall
de
Boí
hi
ha
el
Comaloformo
(
3
.
033
m
)
i
el
Besiberri
Sud
(
3
.
023
m
)
.
A
les
comarques
gironines
,
els
cims
són
més
baixos
,
com
el
Puigpedrós
(
2
.
915
m
)
i
el
Puigmal
(
2
.
910
m
)
.
La
Cerdanya
és
on
passa
el
curs
alt
del
.
-
:
situat
al
sud
del
Pirineu
axial
,
és
menys
elevat
i
escarpat
,
amb
formacions
geològicament
diferents
.
Destaquen
les
serralades
.
Els
cims
principals
són
el
(
2
.
497
m
)
,
el
(
2
.
383
m
)
,
l
?
Ensija
(
2
.
327
m
)
,
el
Boumort
(
2
.
070
m
)
,
el
Montgrony
(
2
.
045
m
)
i
el
Taga
(
2
.
032
m
)
.
Entre
els
espais
protegits
,
destaquen
el
Parc
Nacional
,
el
Parc
Natural
,
el
Parc
Natural
de
la
Zona
Volcànica
i
el
Parc
Natural
del
Cap
de
Creus
.
4
Pirineu i el sistema Mediterrani
ponent
Costa del Garraf
l?Ebre, la Tordera, el Besòs, el Llobregat i el Francolí
nord-est
densament poblades
Puigsacalm
Costa del Maresme
580 km
Vic
Costa Brava
Guilleries als Ports
la costa
Corb, Finestres i Rocacorba
Lluçanès, Moianès i Segarra
occidental
d
volcànica
Serralada Litoral
Depressió Prelitoral
nord-est
la serralada Transversal
Costa Daurada
Serralada Prelitoral
Depressió
Central
La
depressió
Central
és
una
plana
situada
entre
el
,
formant
part
de
la
depressió
de
l
?
Ebre
.
Està
inclinada
cap
a
,
amb
altituds
que
arriben
als
1
.
000
m
en
el
sector
,
en
contacte
amb
.
Les
condicions
geològiques
i
la
xarxa
fluvial
han
modelat
altiplans
,
relleus
en
costa
,
conques
d
?
erosió
i
planes
al·luvials
.
Destaquen
els
altiplans
del
,
així
com
la
plana
de
,
el
pla
del
Bages
,
la
conca
?
Òdena
i
la
conca
de
Barberà
.
Al
sector
,
hi
ha
grans
planes
sedimentàries
,
com
la
plana
d
?
Urgell
i
la
plana
de
Lleida
,
on
només
destaquen
petits
turons
.
Sistema
Mediterrani
El
sistema
Mediterrani
és
una
alternança
d
?
elevacions
i
planes
paral·leles
a
,
entre
la
depressió
Central
i
la
mar
Mediterrània
.
Es
divideix
en
:
-
:
s
?
estén
del
massís
del
Garraf
al
massís
de
Begur
.
-
:
s
?
estén
de
les
,
incloent
el
Montseny
,
Montserrat
i
el
Montsant
.
-
:
resultat
d
?
un
enfonsament
geològic
,
on
es
troben
regions
com
el
Gironès
,
la
Selva
,
el
Vallès
,
el
Penedès
i
el
Camp
de
Tarragona
.
Serralada
Transversal
Situada
al
de
Catalunya
,
connecta
el
Pirineu
,
la
depressió
Central
,
les
serralades
costaneres
i
la
plana
de
l
?
Empordà
.
Es
caracteritza
per
la
activitat
d
?
Olot
,
amb
volcans
com
el
Santa
Margarida
i
el
Croscat
,
i
formacions
basàltiques
com
la
de
Castellfollit
de
la
Roca
.
El
(
1
.
513
m
)
és
el
cim
més
alt
d
?
aquesta
serralada
,
on
també
destaquen
el
.
Planes
litorals
i
costa
El
litoral
català
,
d
?
uns
,
combina
costes
abruptes
amb
badies
i
cales
,
així
com
costes
sorrenques
i
deltes
.
Els
principals
rius
que
hi
desemboquen
són
.
Les
diferents
zones
costaneres
són
(
de
nort
a
sud
)
:
-
(
nord
)
-
-
-
(
sud
)
5
Règim pluvionival
Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i Valira
la Confederació Hidrogràfica de l
a l
les pluges i el desglaç
atlàntica
precipitacions
Muga, Fluvià, Ter i Llobregat
Pirineus-Ebre
l?Agència Catalana de l
Pirineus-Mediterrània
irregulars
mediterrània
Règim pluvial
Tordera, Besòs, Foix, Gaià, Francolí i Sénia
al Mediterrani
la conca del Xúquer
Xarxa
hidrogràfica
Els
rius
catalans
tenen
règims
fluvials
que
depenen
de
les
i
la
seva
distribució
al
llarg
de
l
?
any
.
El
cabal
(
quantitat
d
?
aigua
d
?
un
riu
en
un
moment
concret
)
està
influït
per
.
-
:
Propis
dels
rius
del
Pirineu
occidental
,
amb
cabals
més
regulars
gràcies
a
la
neu
acumulada
a
l
?
hivern
.
-
:
Característic
dels
rius
del
Pirineu
oriental
i
el
sistema
Mediterrani
,
amb
cabals
més
irregulars
i
propensos
a
períodes
de
sequera
.
La
majoria
de
rius
catalans
desemboquen
,
excepte
la
Garona
,
que
ho
fa
?
Atlàntic
.
CONQUES
HIDROGRÀFIQUES
Catalunya
té
dues
conques
principals
:
-
Conca
de
l
?
Ebre
(
46
,
84%
del
territori
)
,
gestionada
per
?
Ebre
.
-
Conques
internes
de
Catalunya
(
51
,
43%
)
,
gestionades
per
?
Aigua
.
També
hi
ha
una
petita
part
de
(
riu
de
la
Sénia
)
.
XARXES
HIDROGRÀFIQUES
Els
rius
catalans
es
distribueixen
en
quatre
xarxes
segons
el
seu
recorregut
:
-
Xarxa
(
riu
Garona
)
.
-
Xarxa
(
afluents
de
l
?
Ebre
)
.
-
Xarxa
(
rius
que
neixen
al
Pirineu
i
desemboquen
al
Mediterrani
)
.
-
Xarxa
(
rius
d
?
origen
no
pirinenc
)
.
Classificació
dels
rius
segons
la
conca
Afluents
catalans
de
l
?
Ebre
:
-
Segre
i
els
seus
afluents
:
.
Rius
pirinencs
que
desemboquen
al
Mediterrani
:
-
.
Rius
del
sistema
Mediterrani
:
-
.
6
Màquies
la vegetació potencial
la vegetació és gairebé inexistent
pi roig
Prats alpins
fred
humits, ombrívols i temperats
Rouredes i fagedes
Brolles
matollars i pinedes
pi negre i avetoses
Alzinars
L
?
orografia
variada
i
el
clima
donen
lloc
a
una
gran
diversitat
de
paisatges
vegetals
.
No
obstant
això
,
la
vegetació
actual
sovint
difereix
de
,
que
seria
la
pròpia
del
clima
i
el
sòl
de
cada
zona
.
En
general
,
Catalunya
presenta
un
mosaic
de
comunitats
vegetals
dominades
per
,
sobretot
en
antigues
terres
de
conreu
abandonades
.
Regions
biogeogràfiques
i
vegetació
A
Catalunya
hi
ha
tres
grans
regions
biogeogràfiques
:
Regió
mediterrània
:
-
:
Vegetació
dominant
,
amb
alzina
i
carrasca
,
acompanyades
d
?
arbustos
alts
.
-
:
Arbustiva
alta
,
adaptada
a
la
sequedat
i
la
calor
.
-
:
Arbustos
baixos
i
mitjans
,
predominants
en
zones
més
seques
i
àrides
.
Regió
eurosiberiana
:
-
Caracteritzada
per
ambients
.
-
Boscos
caducifolis
:
.
-
Boscos
de
.
Regió
boreoalpina
-
Clima
,
amb
vegetació
adaptada
a
grans
altituds
.
-
Boscos
de
(
entre
1
.
600
i
2
.
300
m
)
.
-
(
fins
als
2
.
500
-
2
.
800
m
)
.
-
Per
sobre
d
?
aquestes
altituds
,
.
7
Prats de Lluçanès
polític i administratiu
Pla de l?Estany, Pla d?Urgell i Alta Ribagorça
Lluçanès
Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
43
Bages i Osona
4
municipis, comarques, vegueries i províncies
Moianès
Organització
territorial
de
Catalunya
L
?
organització
territorial
és
la
manera
en
què
es
divideix
un
territori
des
del
punt
de
vista
.
A
Catalunya
,
segons
l
?
Estatut
d
?
Autonomia
i
la
Constitució
espanyola
,
l
?
estructura
territorial
es
compon
de
.
Províncies
:
La
Constitució
espanyola
de
1978
i
l
?
Estatut
d
?
Autonomia
de
Catalunya
estableixen
la
divisió
en
províncies
:
Comarques
:
La
divisió
territorial
en
comarques
té
el
seu
origen
en
l
?
Estatut
de
1932
i
va
ser
aplicada
el
1936
per
la
Generalitat
de
Catalunya
.
Aquesta
divisió
fou
suprimida
el
1939
pel
franquisme
i
recuperada
el
1987
amb
la
Llei
de
la
divisió
i
organització
comarcal
de
Catalunya
.
-
1988
:
Es
van
afegir
tres
noves
comarques
:
-
1990
:
Es
van
modificar
alguns
límits
territorials
.
-
2015
:
Es
va
crear
la
comarca
del
(
Llei
4
/
2015
)
.
-
2023
:
Es
va
crear
la
comarca
número
,
el
,
amb
capital
a
,
i
es
van
modificar
els
límits
del
(
Llei
7
/
2023
)
.
8
del Camp de Tarragona
de Lleida
vuit
Conselh Generau d
del Penedès
de l?Alt Pirineu
Penedès
set
de les Terres de l
2010
de Barcelona
Central
de Girona
Les
vegueries
de
Catalunya
El
juliol
de
,
el
Parlament
de
Catalunya
va
aprovar
la
Llei
de
vegueries
,
que
reorganitza
el
mapa
administratiu
.
Les
vegueries
són
una
unitat
administrativa
situada
entre
les
comarques
i
l
?
àmbit
autonòmic
,
pensades
per
substituir
les
diputacions
provincials
.
Inicialment
,
es
van
establir
vegueries
,
però
el
2017
es
va
afegir
la
vegueria
del
,
quedant
així
vegueries
:
-
Vegueria
:
Alta
Ribagorça
,
Alt
Urgell
,
Cerdanya
,
Pallars
Jussà
i
Pallars
Sobirà
.
-
Vegueria
:
Baix
Llobregat
,
Barcelonès
,
Maresme
,
Vallès
Oriental
i
Vallès
Occidental
.
-
Vegueria
:
Tarragonès
,
Alt
Camp
,
Baix
Camp
,
Conca
de
Barberà
i
Priorat
.
-
Vegueria
:
Alt
Empordà
,
Baix
Empordà
,
Garrotxa
,
Gironès
,
Pla
de
l
?
Estany
,
Selva
i
Ripollès
.
-
Vegueria
:
Bages
,
Berguedà
,
Moianès
,
Osona
,
Solsonès
i
Lluçanès
.
-
Vegueria
:
Garrigues
,
Noguera
,
Segarra
,
Segrià
,
Pla
d
?
Urgell
i
Urgell
.
-
Vegueria
?
Ebre
:
Baix
Ebre
,
Montsià
,
Ribera
d
?
Ebre
i
Terra
Alta
.
-
Vegueria
:
Alt
Penedès
,
Anoia
(
excepte
8
municipis
que
pertanyen
a
la
vegueria
Central
)
,
Baix
Penedès
i
Garraf
.
El
règim
especial
de
l
?
Aran
El
?
Aran
és
la
institució
de
govern
de
l
?
Aran
,
que
constitueix
una
entitat
territorial
singular
dins
de
Catalunya
.
Segons
l
?
article
94
de
l
?
Estatut
,
el
Conselh
Generau
es
relaciona
directament
amb
la
Generalitat
i
no
està
sotmès
a
l
?
organització
territorial
general
de
les
vegueries
.
|
Complete the lyrics of the song with the words that appear on the right side
FFA Creed Paragraph 3