VOCABULARI PLATÓ

Mots Roulette

(5)

Termes filosòfics.

Téléchargez la version pour jouer sur papier

Dupliquer

Créer un défi

Imprimer le PDF

À propos de Mots Roulette

plató

2 batxillerat història de la filosofia plató

Âge recommandé: 17 ans

43 fois fait

Créé par

Nuriele Marxante

Spain

Top 10 résultats

1

Nuriele Marxante

21 Décembre 2020

30:45

temps

40

but

Voulez-vous apparaître dans le Top 10 de ce jeu?

Connectez-vous

pour vous identifier.

Créez votre propre jeu gratuite à partir de notre créateur de jeu

Créez mots roulette

Affrontez vos amis pour voir qui obtient le meilleur score dans ce jeu

Créer un défi


VOCABULARI PLATÓVersion en ligne Termes filosòfics. par Nuriele Marxante A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z Comença per A Part immaterial i immortal de l'ésser humà. Principi que infon la vida al cos i capaç de conèixer les realitats immaterials. Té tres parts; l'apetitiva, la irascible i la racional. Comença per B Idea suprema. Representa la màxima perfecció i el grau màxim de realitat. Totes les altres idees participen d'ella. Causa de la realitat i de la seua cognoscibilitat. El seu coneixement és l'objectiu últim del filòsof governant. Conté C Govern dels millors. Règim polític proposat per Plató com a forma ideal de govern, en el cas que els filòsofs foren els governants. Comença per D Figura de caràcter diví ordenadora del món sensible. Creador del món sensible, que dona forma a la matèria prenent com a model les Idees eternes. Comença per E Teoria política defensada pels sofistes i criticada per Plato segons la qual és just allò que el poble, de fet, pren per just. Comença per F Figura proposada per Plató, aquell que de fet, compleix amb tots els requisits per a regir en una ciutat de forma justa Conté G Racional, cognoscible. Tipus de realitat que, per a Plató, només és possible captar a través de la raó, sense la intervenció dels sentits. Comença per H Supòsit no demostrat. Segons per a Plató, tant les matemàtiques com la dialectica partèixen d'aquestes per a treballar, en el cas de les matemàtiques enteses com principis, en el cas de la dialèctica com supòsits. Comença per I Teoria ètica de Sòcrates que es resumeix en l'afirmació que la virtut és coneixement i el vici és ignorància. Comença per J Per a Plató aquest concepte és sinònim d'harmonia. Aquesta concepció l'hereta dels pitagòrics. Harmonia entre les parts de l'anima, i entre les classes socials, on cada part o classe s'ocupa de fer el que li pertoca. Conté K Grau mínim de coneixement segons Plató. Es tradueix com "imaginació". Forma com es coneixen les imatges, reflexos, representacions... del món sensible. Conté L Cíencia suprema sobre les idees i les relacions entre elles. L'única capaç d'oferir-nos un veritable coneixement. Últim tipus d'ensenyament del filòsof governant. Comença per M Conjunt de les realitats materials, canviants, de les coses que percebem mitjançant els sentits. Conté N Teoria de la realitat. Part de la filosofia que s'ocupa d'investigar l'essència d'allò real. Comença per O Manera de concebre l'Estat que pren com a model un organisme viu, en què cada orfan o part acompleix una funció específica indispensable per al bon funcionament del conjunt. Comença per P Art d'organitzar i dirigir sàviament l'Estat amb la finalitat d'assolir la justícia i el bé de la comunitat. Conté Q Forma de govern en què el poder i la direcció de l'Estat està en mans d'una minoria de classe social alta i adinerada. Comença per R Diàleg de Plató on explica la importància de l'educació per a que un Estat puga assolir la justícia. Comença per S Conjunt d'intel·lectuals i filòsofs que va sorgir a l'Atenes democràtica del s. V a.C. que formaven i educaven ciutadans amb aspiracions polítiques. Comença per T Forma de govern regida per un demagog que exerceix el seu poder en benefici dels seus interessos. Conté U Facultat innata de l'ànima amb la qual ens és possible conèixer la veritat, sempre que la seua recerca s'oriente en la direcció correcta. Comença per V Qualitat de l'ànima que ens predisposa a actuar moralment bé. La justícia, la prudència, la templança i la moderació en serien exemples platònics d'aquesta. Comença per W Lloc on Plató venia normalment les seues coses quan ja no les volia. Conté X Opinió. Saber superficial, poc fiable, aparent, que té com a font, no l'intel·ligència sinò els sentits. El seu objecte són les aparences i les coses materials i canviants del món sensible. Conté Y Els sentits ho fan per a Parmènides i també, en part per a Plató, fent-nos percebre com a realitats veritables les coses del món sensible. Comença per Z Filòsof presocràtic deixeble de Parmènices que tractava de corroborar les teories del seu mestre mitjançant paradoxes.

VOCABULARI PLATÓVersion en ligne

Termes filosòfics.

par Nuriele Marxante

Comença per A

Part immaterial i immortal de l'ésser humà. Principi que infon la vida al cos i capaç de conèixer les realitats immaterials. Té tres parts; l'apetitiva, la irascible i la racional.

Comença per B

Idea suprema. Representa la màxima perfecció i el grau màxim de realitat. Totes les altres idees participen d'ella. Causa de la realitat i de la seua cognoscibilitat. El seu coneixement és l'objectiu últim del filòsof governant.

Conté C

Govern dels millors. Règim polític proposat per Plató com a forma ideal de govern, en el cas que els filòsofs foren els governants.

Comença per D

Figura de caràcter diví ordenadora del món sensible. Creador del món sensible, que dona forma a la matèria prenent com a model les Idees eternes.

Comença per E

Teoria política defensada pels sofistes i criticada per Plato segons la qual és just allò que el poble, de fet, pren per just.

Comença per F

Figura proposada per Plató, aquell que de fet, compleix amb tots els requisits per a regir en una ciutat de forma justa

Conté G

Racional, cognoscible. Tipus de realitat que, per a Plató, només és possible captar a través de la raó, sense la intervenció dels sentits.

Comença per H

Supòsit no demostrat. Segons per a Plató, tant les matemàtiques com la dialectica partèixen d'aquestes per a treballar, en el cas de les matemàtiques enteses com principis, en el cas de la dialèctica com supòsits.

Comença per I

Teoria ètica de Sòcrates que es resumeix en l'afirmació que la virtut és coneixement i el vici és ignorància.

Comença per J

Per a Plató aquest concepte és sinònim d'harmonia. Aquesta concepció l'hereta dels pitagòrics. Harmonia entre les parts de l'anima, i entre les classes socials, on cada part o classe s'ocupa de fer el que li pertoca.

Conté K

Grau mínim de coneixement segons Plató. Es tradueix com "imaginació". Forma com es coneixen les imatges, reflexos, representacions... del món sensible.

Conté L

Cíencia suprema sobre les idees i les relacions entre elles. L'única capaç d'oferir-nos un veritable coneixement. Últim tipus d'ensenyament del filòsof governant.

Comença per M

Conjunt de les realitats materials, canviants, de les coses que percebem mitjançant els sentits.

Conté N

Teoria de la realitat. Part de la filosofia que s'ocupa d'investigar l'essència d'allò real.

Comença per O

Manera de concebre l'Estat que pren com a model un organisme viu, en què cada orfan o part acompleix una funció específica indispensable per al bon funcionament del conjunt.

Comença per P

Art d'organitzar i dirigir sàviament l'Estat amb la finalitat d'assolir la justícia i el bé de la comunitat.

Conté Q

Forma de govern en què el poder i la direcció de l'Estat està en mans d'una minoria de classe social alta i adinerada.

Comença per R

Diàleg de Plató on explica la importància de l'educació per a que un Estat puga assolir la justícia.

Comença per S

Conjunt d'intel·lectuals i filòsofs que va sorgir a l'Atenes democràtica del s. V a.C. que formaven i educaven ciutadans amb aspiracions polítiques.

Comença per T

Forma de govern regida per un demagog que exerceix el seu poder en benefici dels seus interessos.

Conté U

Facultat innata de l'ànima amb la qual ens és possible conèixer la veritat, sempre que la seua recerca s'oriente en la direcció correcta.

Comença per V

Qualitat de l'ànima que ens predisposa a actuar moralment bé. La justícia, la prudència, la templança i la moderació en serien exemples platònics d'aquesta.

Comença per W

Lloc on Plató venia normalment les seues coses quan ja no les volia.

Conté X

Opinió. Saber superficial, poc fiable, aparent, que té com a font, no l'intel·ligència sinò els sentits. El seu objecte són les aparences i les coses materials i canviants del món sensible.

VOCABULARI PLATÓ

Mots Roulette

Téléchargez la version pour jouer sur papier

Créé par

Top 10 résultats

Top Jeux

Compléter

Completar un texto en inglés.

Compléter

partes de una planta