Pasapalabra sobre els animals
A
B
C
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
R
S
T
U
V
W
X
Y
Z
Empieza por
A
Atropode de 8 potes, que pot fabricar telaranyes
Empieza por
B
Mamífer marí molt gran que pot arribar a pesar 150 tonelades, amb aletes laterals i una gran cua
Empieza por
C
Rèptil de grans dimensions, de color marró verdós i pell coberta d'escates, poden anar per aigua i per terra, són carnívors i viuen en rius grans
Empieza por
D
Mamífer aquàtic de color grisenc, musell Llarg en forma de bec, i boca gran amb molts petites dents. Viu en mars càlids i temperats, s'alimenta de peixos, i surt a la superfície a respirar
Empieza por
E
Mamífer de grans dimensions, el més gran dels terrestres, amb la pell de color gris fosc, gruixuda, rugosa i sense pèl, grans orelles, llarga trompa, quatre extremitats, cua llarga, i dos ullals. Viu en alguns llocs d'Àsia i Àfrica
Empieza por
F
Insecte petit i terrestre de color generalment negre o vermellós, amb el cos dividit per dos estrenyiments en cap, tòrax i abdomen, amb dues antenes, sis potes llargues i una mandibula forta. Viu en galeries que perfora sota terra o en els arbres, formant grans colònies amb mascles, femelles i obreres
Empieza por
G
Mamífer felí petit, és un animal domèstic, amb 4 potes, cua, cap rodó i té una gran agilitat i flexibilitat.
Empieza por
H
Mamífer d'uns 4 m de longitud, cos molt gran i pesat, pell gruixuda i gairebé sense pèl, potes gruixudes i curtes, cap amb boca enorme i orelles petites, gens bé i s'alimenta de vegetals, viu en petits grups en els grans rius i llacs africans.
Empieza por
I
Rèptil que s'assembla a un llangardaix, però més gran, té el cos escatós, un papada generalment gran i una cresta llarga que recorre la seva esquena. S'alimenta de vegetals i insectes
Empieza por
J
Mamífer felí llarg, de pelatge groc vermellós amb grups de taques negres, blanquinós al ventre; té cos esvelt i fort, cua llarga i forts urpes que fa servir per caçar, és ràpid, àgil i ferotge, i habita en boscos i selves tropicals d'Amèrica
Empieza por
K
Au corredora nocturna d'uns 50 cm de longitud, amb plomes llargues i lacias com a pèls, de color marró, ales molt poc desenvolupades, potes gruixudes i bec llarg i corbat; habita a Nova Zelanda.
Empieza por
L
Mamífer felí amb pelatge marró clar, cap gran, cua llarga acabada en un floc i ungles fortes que fa servir per caçar. Té una llarga cabellera que li cobreix el coll, és carnívor i habita en deserts i estepes d'Àfrica i l'Índia.
Empieza por
M
Invertebrat marí de cos gelatinós en forma de campana, gairebé transparent de la qual pengen diversos tentáculos.No té esquelet i nada contraient els músculs
Contiene la
N
Mamífer herbívor, cap petit, orelles llargues, potes posteriors molt desenvolupades, que utilitza per desplaçar-se amb salts grans, i cua llarga i robusta en la qual es recolza quan està quiet, la femella té una bossa marsupial al ventre, on porta les seves cries. viu a Oceania
Empieza por
O
Mamífer remugant oví, femella, amb el cos cobert de llana espessa i flexible, normalment blanca o negra. Es cria en domesticitat i d'ell s'aprofiten especialment la llana, la carn i la llet.
Empieza por
P
Au de plomatge molt espès, negre a l'esquena ia les ales, i blanc al pit, amb les potes curtes i el bec negre. No pot volar, habita en grans colònies a les costes de l'Antàrtic.
Empieza por
Q
Au enfiladissa d'uns 40 cm d'alçada, plomatge suau, verd a la part superior de el cos i vermell al pit i l'abdomen, amb el bec i les potes de color groc, un monyo sedós al cap, i una cua que és tan llarga com el cos. Viu a les regions càlides d'Amèrica Central i de el Nord.
Empieza por
R
Mamífer de fins a 5 metres de longitud, molt corpulent, de pell molt gruixuda i rígida de color gris o castany. Té potes curtes i robustes amb tres dits, cap allargat, cua curta i un o dos grans banyes corbades en la línia mitjana del nas. Viu a Àsia i Àfrica.
Empieza por
S
Rèptil sense extremitats, de cos molt allargat i estret, amb el cap aixafada, la boca gran i la pell escamosa
Empieza por
T
Mamífer felí d'uns 250 a 400 cm de longitud, de pelatge groc amb ratlles fosques o negres al llom, el cap i la cua, blanquinós al ventre; té cos robust, cua llarga i ungles fortes que fa servir per caçar; és molt ferotge, àgil i veloç, i viu solitari a l'Índia i altres zones d'Àsia.
Contiene la
U
Peix de cos molt llarg i cilíndric semblant a el d'una serp, color marró o negre al dors i groguenc al ventre, cobert d'una substància viscosa, i sense aletes abdominals
Empieza por
V
Mamífer, femella, cos molt robust, pèl curt, cap gruixuda proveïda de dues banyes corbs i punxegudes, musell ample, i cua llarga amb un floc a l'extrem; d'ell s'aprofiten la llet, la carn i la pell.
Empieza por
W
Cervol que viu en Amèrica del Nort, més gran que l'europeu
Empieza por
X
Mamífer rosegador d'aspecte semblant a l'esquirol, d'uns 20 a 30 cm de longitud, cos petit i ample, pèl molt suau i de color gris, més clar al ventre. Viu a Amèrica de Sud, en caus subterranis
Empieza por
Y
Caiman d'uns 2,5 m de llarg, de color verd fosc, amb la punta del musell arrodonida. Viu en rius i pantans en d'Amèrica de Sud, i és carnívor
Empieza por
Z
Mamífer més petit que el cavall, de pèl curt blanc o groguenc, amb línies inclinades de color marró o negre, crinera curta i cua llarga amb un floc de truges a la punta; habita a la sabana africana, formant petits grups.
|
Dupliquer
Créer un défi
Imprimer le PDF
Créez
mots roulette
Créer un défi
