Al
començament
els
teatres
romans
eren
de
i
desmuntables
.
A
partir
del
s
.
I
aC
es
van
començar
a
construir
teatres
de
pedra
segons
els
models
,
encara
que
amb
alguna
diferència
:
?
Els
grecs
aprofitaven
la
falda
d'una
muntanya
per
construir
les
;
els
romans
eren
capaços
de
fer
teatres
com
a
edificis
independents
,
en
els
quals
la
graderia
(
)
descansava
sobre
un
sistema
d'arcs
i
galeries
de
formigó
.
?
L'orquestra
(
orchestra
)
,
que
en
el
teatre
grec
d'època
clàssica
era
completament
,
va
esdevenir
en
el
teatre
romà
.
També
va
canviar
-
ne
la
funció
:
ara
ja
no
hi
cantava
i
ballava
el
cor
,
sinó
que
hi
seien
els
espectadors
més
importants
.
?
Els
romans
feien
l'escenari
(
proscaenium
o
pulpitum
)
més
ample
.
La
(
edifici
que
feia
de
teló
de
fons
,
magatzem
i
vestidors
)
en
el
teatre
romà
es
construïa
tan
alta
com
la
càvea
,
de
manera
que
el
teatre
quedava
tot
tancat
en
un
semicercle
.
La
façana
que
donava
a
l'interior
(
scaenae
)
,
era
ornada
amb
dos
o
tres
pisos
de
fileres
de
columnes
.
Tant
el
teatre
grec
com
el
romà
eren
a
l'aire
lliure
.
Tant
sols
es
cobria
de
vegades
amb
una
lona
.
La
càvea
solia
estar
dividida
en
tres
sectors
per
a
públics
de
diferents
classes
socials
:
les
classes
a
les
grades
més
pròximes
a
l'escenari
i
les
classes
en
la
resta
.
Si
ens
fixem
en
l'aforament
(
el
Teatre
de
,
el
més
gran
,
comptava
amb
27
.
000
places
assegudes
,
front
a
les
presumptes
250
.
000
del
Circ
Màxim
)
,
és
evident
que
les
representacions
que
tenien
lloc
en
el
teatre
(
ludi
)
competien
en
desavantage
amb
els
jocs
de
circ
i
d'amfiteatre
com
a
espectacle
.
Aquests
solien
programar
-
se
per
a
alguns
dels
festivals
religiosos
anuals
.
Els
més
importants
eren
els
Ludi
Megalenses
(
4
-
10
d'abril
)
,
en
honor
de
Cíbele
;
els
Ludi
(
6
-
13
de
juliol
)
,
consagrats
a
Apol·lo
,
i
els
Ludi
Romani
(
4
-
19
de
setembre
)
,
dedicats
a
Júpiter
.
A
les
representacions
d'aquestes
festivitats
se
n'hi
afegien
altres
d'extraordinàries
en
ocasions
com
els
triomfs
militars
o
els
funerals
d'algun
personatge
notable
.
Els
eren
els
encarregats
a
Roma
d'organitzar
els
espectacles
.
Contractaven
una
companyia
teatral
(
)
i
el
seu
director
(
dominus
)
,
que
no
solament
dirigia
sinó
que
també
actuava
,
comprava
la
peça
al
poeta
.
L'entrada
era
gratuïta
,
i
els
espectadors
solien
comportar
-
se
de
manera
tumultuosa
.
Els
actors
(
)
,
sempre
barons
,
eren
cinc
o
més
.
Estaven
socialment
mal
considerats
,
almenys
durant
la
República
,
de
manera
que
no
podien
ser
ciutadans
,
sinó
esclaus
o
.
En
època
de
l'Imperi
,
en
canvi
,
els
actors
famosos
van
convertir
-
se
en
estrelles
fins
a
l'extrem
que
alguns
membres
de
l'alta
societat
,
com
l'emperador
Neró
,
van
caure
en
la
temptació
d'actuar
.
Els
actors
usaven
,
cosa
que
els
facultava
per
a
representar
papers
femenins
i
fins
i
tot
més
d'un
paper
en
una
mateixa
obra
.
Les
màscares
eren
de
fusta
lleugera
o
de
tela
i
estuc
,
amb
una
gran
obertura
a
la
boca
.
El
color
i
la
forma
era
diferent
segons
el
;
el
mateix
passava
amb
peluques
i
vestits
.
En
el
teatre
llatí
hi
cavia
també
la
música
:
les
escenes
cantades
(
)
,
de
vegades
amb
acompanyament
de
flauta
,
les
executaven
altres
membres
de
la
companyia
mentre
els
actors
feien
en
silenci
els
gestos
adequats
.
(1) 
Dupliquer
Créer un défi
Imprimer le PDF
0 Commentaires
Top Jeux
Compléter
Completar un texto en inglés.
Compléter
Completa la canción
Compléter
partes de una planta
Compléter
refranes