Icon Créer jeu Créer jeu

La dona grega

Compléter

(1)
Es tracta de completar un breu text sobre la situació de les dones a l'antiga Grècia.

Téléchargez la version papier pour jouer

Âge recommandé: 16 ans
7 fois fait

Créé par

Spain

Top 10 résultats

  1. 1
    02:20
    temps
    92
    but
Voulez-vous apparaître dans le Top 10 de ce jeu? pour vous identifier.
Créez votre propre jeu gratuite à partir de notre créateur de jeu
Affrontez vos amis pour voir qui obtient le meilleur score dans ce jeu
  1. temps
    but
  1. temps
    but
temps
but
temps
but
game-icon

Completar

La dona grega

Es tracta de completar un breu text sobre la situació de les dones a l'antiga Grècia.

cuciesjc cuciesjc
1

5 consentiment marit Hipàtia tragèdia 15 pública gineceu l'oikos Safo ciutadania Lesbos heteres l'autoritat dramàtics processons filar Esparta l'orient Electra religiós domèstiques esclaus matrimonis polis

La situació de les dones no era igual en totes les , però , en general , a Grècia s'educava la dona des de nena per cuidar la prole i dedicar - se a les feines . No podia participar en política ni tenir vida social , i passava gran part del temps a la cambra reservada a les dones , el . Notables excepcions les trobem a , on les dones tenien llibertat de moviments , practicaven exercicis gimnàstics i rebien certa formació ; i també a l'illa de , amb l'escola femenina de cant , música i literatura de la poetessa .

L'antiga Grècia és un exemple més dins de la llarga història de marginació del sexe femení en la cultura occidental , ja que estava sotmesa a masculina , del pare primer i del després . No podien tindre propietats per dret propi ; no participaven de la vida ( tret d'algunes cerimònies religioses ) , ni tenien vot en l'Assemblea , ni seient entre els jurats . Amb tot , a Atenes eren imprescindibles per a transmetre la , ja que des del segle IV aC era necessari que pare i mare foren ciutadans perquè la seua descendència tinguera tal estatus .

Els , concertats pels pares , tenien lloc a una edat primerenca : una xica podia estar promesa als anys i casar - se als . No obstant , l'art atenés i també les inscripcions donen testimoni de nombroses escenes de vida domèstica satisfactòria . El marit actuava com a protector de la seua dona , que no podia eixir de casa sense el d'aquell ; inclús dins de sa casa , només es relacionava amb hòmens de la seua família ; si algun desconegut tocava a la porta , es retirava al gineceu .

Les dones tenien , però , un paper molt actiu en el món : assistien als festivals religiosos i als festivals ; eren sacerdotesses en més de 40 cultes públics , formaven cors i exercien un paper important en les . Cal dir que les dones sovint són protagonistes en la grega ( Medea , Antígona , . . . ) .

La vida de la dona se centrava en , on se les considerava i respectava . Elles s'encarregaven d'organitzar el funcionament de la casa , inclosos els , de la criança dels xiquets , la cura dels malalts , l'administració del pressupost i , amb l'ajuda dels esclaus ( si n'hi havia ) , de , teixir i confeccionar la roba .

Les dones pobres sovint treballaven venent mercaderies en el mercat . Les xiquetes expòsites , les dones estrangeres i les esclaves eren amb freqüència preses com a concubines o es convertien en ( a qui alguns comparen amb les geishes japoneses ) .

A pesar de tot , la tradició ens ha transmés el nom d'unes poques dones que van destacar en la literatura o les ciències ( Safo , . . . ) . Aquestes figures excepcionals les trobarem quasi sempre en altres societats més obertes que la d'Atenes ; i sobretot després de l'època clàssica , quan l'apertura del món grec cap a va donar pas a una major llibertat .