DIALECTES (Cal indicar el dialecte de cada fragment)Version en ligne
Identificar el dialecte de cada fragment
1
"Me veis voltros, a mi?
No estic segur que me veieu. Sé que sou aquí, però crec que m'he tornat invisible. Com si fos transparent. De voltros només em queden ses ombres.
Me sentiu? Jo no vos sent. Podeu xerrar, voltros que sou ombres? Hi sentiu, si qualcú xerra a voltros? Vos estic xerrant.
Salvador, ets tu? Ets tu, Amàlia?
Doctor Riba, aquesta ombra és seva?
2
"Caparutxos per la sang
i carrotes pels obriers.
Amb el vi que se ven pas
i cançons que escolti bé"
3
"Oh reina de la Festa, jo no et conec encara;
mes sols a tu lloar-te mon cant fantasiós vol:
aixís l'au matinera quan l'alba el cel aclara,
com si les glòries totes del jorn adivinara,
antes de que el sol ixca, ja està cantant al sol."
4
"Esperem que lo dia hi sigui encara
i que la lluna no faci en temps.
Una platja de aigües colgades
on jo desig me mullar.
Cabells tous de arena són prens, (...)
amb la veu de una rondalla antiga.
I la iglesia diventava una caseta
que l'acompanya fins a la tardeta"
5
"Teníem pas ganes de fer un dia més de festa. Havem anat a dormir cap a la una de la matinada. En obrir la finestra m'adoni que plou molt. A les onze seti trucar la porta. Era un nin del poble."
6
"Quan ja no hi confiava, com aquell qui diu, vai sentir oncle que deia: ja hi som. Tenia ganes d'abraçar tia, que no havia vingut a Montsent, a mercat. Ella era la germana de mare i jo amb oncle res no hi tenia. Notava les galtes com em cremaven perquè la gent saludava oncle i em miraven i, quan vam ser davant de la meua nova casa i ell va haver descavalcat, una rotllana de dones...(...) Jo no sabia on mirar, tenia tots los ulls fixos en jo."
7
"No puc suportar l'enfrontament amb la llum del dia, amb la gent que em mira pel carrer i m'acovardix cada volta més. Pensaràs que m'estic tornant boig. Em trobe confinat a la soledat del meu llit. Fa dies que n'ixc; cada dia em negue a eixir-ne. Este matí he sentit el metge que deia "Eixe home està les últimes.. Al cementiri, me pareix que el portarem..."
8
"Paperets i serpentines que al cap de res ja han perdut la força i la gràcia, així les explicacions del picot negre. Només lo nen del Crosta, lo Blaiet, bade una boca de quatre pams, com si fos de la becada de picotets negres i pidolés teca al pare picot.(...) Lo sinyor Llenganya, dius?"
9
La idea d'adjunir un vers és venguda un dia, quan discutint del text de la cançó a una escola, les minyones havien notat que la conclusió de la història d'amor restava en mans de l'home, que afirma:"Jo me faré pescador i vos prengueré pescant, i veniu vós la mia bella, que jo so lo vostro amant." D'aqueixa discussió és venguda la idea de posar un vers endemés, on també la dona poguessi afirmar la sua decisió i transformar-se en coprotagonista de la història.
10
Escoltau-me bé. És una histori molt vea, es motiu de sa meua preocupació. El vos diré tot d'una. És ver que sempre pens en es futur. N'Aina, una al·lota de sa meua classe que és venguda a ca meua, me diu que me preocup massa, però jo pens que és una cosa que mos afecta a tots, no pensau que tinc raó? Es meus amics voldrien que jugàs amb ells, però jo no servesc per a aquestes coses, jo necessit parlar des futur.
11
Este matí he eixit de casa, he comprat dos gallines i ara camine per ací
12
Dia dos del mes de malç de l'an 1980 m'han pusat a sota'ls uls lu primé númuru del periòdic vangut al món pel sacrifici i ra bona gràcia de una manara de fils de bona voruntat
13
Em donen el barret: me l'emprovi. Al meu cap hi pot pas entrar: hi ha pas espai. Espantat, em posi a cridar
14
Es dematí m'aixec me bec un tassó de llet, i cap a escola amb un peu davant s'altre
15
Mane a les xiquetes que te porten una manta i li la tires a eixe ase
|
Dupliquer
Créer un défi
Imprimer le PDF
Créez
test
Créer un défi
