IDENTIFICA EL DIALECTE DELS SEGÜENTS TEXTOSVersion en ligne
Identificar els diferents dialectes
1
En esta foto hi ha un xic i una xica que entren en una botiga de roba i van
mirant camises, jerseis, pantalons, etc. Al principi van junts mirant-ho tot, pero a
poc a poc cada u s'entreté en les seues cosses. Pareix que estàn indecisos
perquè hi ha molt a vore i triar.
2
Un die, cap al tarde, amb lo ventre buit, se va dixar caure al damunt d’un tronc, i mirave per la finestre los moixons que volaven lleugerament.
3
Un dia que preparàvem una llosada de carn el vam veure que se mos acostave amb alguna
cosa a les mans. Lo meu home em va dir que no m’amoïnessa, però a mi la camisa no em
tocave la pell. Con vam tenir lo pobre Cama, al cel sigue, una mica més a prop, vam veure que
mos mostrave una llebre de més de quatre pams de llargada. Mos va dir que mos la regalave.
4
Siga lo que siga en la vida, si té cor és persona. No importa les coses que faça ni com pense.
[…] No vos deixeu influir. La gent parla massa. Quan algú se n’ix de la regla, el critiquen. […]
Jo no tornaré, per res del món entraria de nou en eixe poble. Me n’aniré a on siga.
5
A Catalunya hi ha més porcs que persones, una demostració de l’estima que tenim els catalans
per aquests animals. I diuen que del porc s’aprofita tot. Per comprovar-ho, Roger de Gràcia va
viatjar a Mallorca per veure una matança en viu –si se’n pot dir així– i en directe. Des de la
matança fins a la cansaladeria, l’animal més estimat dels catalans no para de generar paraules.
6
Que pesats que són aquests nanos!
7
No eren txermans ni sisquera cosins
8
Bueno! Açó s'ha acabat! Eixiu d'ací!
9
No pateixis tant, home! De segur que tots els teus maldecaps aviat trobaran una solució ben vàlida. El retorn dels qui mai no haurien d'haver marxat deixa les coses al seu lloc i molt m'equivoco si abans d'acabar l'any no els tens tots aquí una altra vegada. No vulguis fer coses que després t'hagin de pesar. Tingues paciència.
10
Anquet diccionari volem dixar palesos los esforços i suós que ens ha costat durant anys la realisació d'aquest diccionari. Creiem convenient que la gent conego aquet diccionari.
11
La mare de Ramona i Pere esperaven tindre bona cosa de fills. Tots el dies, després d'escurar, la mare de Ramona escrivia:"Em vols, Pere? [...]Pense tota hora en tu. Hui m'han fet la permanent. No saps, Pere, com ho he passat de malament. [...] L'amoníac socarrant-me el cabell. Em voldries amb el cap cremat?"
12
Este matí he eixit de casa, he comprat dos gallines i ara camine per ací
13
Mane a les xiquetes que te porten una manta i li la tires a eixe ase
14
Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja
15
Quan va bé, no cal madrina
16
A l’any que ve farem prompte
17
La maçana podrida fa mal a la seva amiga
18
Més val un moixó a la mà que una àguila volar
19
No puc suportar l'enfrontament amb la llum del dia, amb la gent que em mira pel carrer i m'acovardix cada volta més. Pensaràs que m'estic tornant boig. Em trobe confinat a la soledat del meu llit. Fa dies que no n'ixc; cada dia em negue a eixir-ne. Este matí he sentit el metge que deia "Eixe home està a les últimes... Al cementiri, me pareix que el portarem..."
20
Paperets i serpentines que al cap de res ja han perdut la força i la gràcia, així les explicacions del picot negre. Només lo nen del Crosta, lo Blaiet, bade una boca de quatre pams, com si fos de la becada de picotets negres i pidolés teca al pare picot. (...) Lo sinyor Llenganya, dius? On vas a parar! Se la mirae a missa amb los eus ullassos de sípia com si se la volgués minjar viva!
21
Aixís l'au matinera, quan l'alba el cel aclara, com si les glòries totes del jorn adivinara, antes de que el sol ixca, ja està cantant al sol
22
Quan ja no hi confiava, com aquell qui diu, vai sentir oncle que deia: ja hi som. Tenia ganes d'abraçar tia, que no havia vingut a Montsent, a mercat. Ella era la germana de mare i jo amb oncle res no hi tenia. Notava les galtes com em cremaven perquè la gent saludava oncle i em miraven i, quan vam ser davant de la meua nova casa i ell va haver descavalcat, una rotllana de dones que la feia petar ho van deixar estar tot per atansar-se a mirar i preguntar. Tenia tots los ulls fixos en jo.
23
Benvolgut, permet-me suposar, que, malgrat no hem gaudit de presentació oficial, més o menys, així com jo, estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig.
24
D'un temps cap aquí em llegeixo tots els llibres que cauen a les meves mans
25
Les plantes primitives eren tan xicotetes que n’haurien calgut dotzenes
per tapar l’extrem d’una agulla de cap. Aquestes cèl·lules tan menudes
vivien als oceans de l’antiga Terra, i l’única cosa que permet classificar-
les com a plantes és que necessitaven la llum del sol per a créixer.
A partir d’aquests començaments tan humils, el regne de les plantes ha
evolucionat fins a ser com el coneixem hui.
|
Dupliquer
Créer un défi
Imprimer le PDF
Créez
test
Créer un défi
