Abans
de
començar
la
nostra
,
ens
enfrontarem
al
punt
conflictiu
de
l'autoria
de
l'obra
.
Semblava
que
havíem
arribat
a
un
consens
,
d'acord
amb
el
qual
Martí
Joan
de
Galba
,
un
valencià
que
morí
el
1490
,
pres
la
missió
de
finalitzar
l'obra
inconclosa
deguda
en
la
seva
major
part
a
Joanot
.
Tota
aquesta
suposició
partiria
del
del
Tirant
,
on
es
llegeix
el
colofó
següent
:
"
Aquí
feneix
lo
llibre
.
.
.
,
lo
qual
fon
traduït
d'anglès
en
llengua
portuguesa
,
e
après
en
vulgar
llengua
,
per
lo
e
virtuós
cavaller
Mossèn
Joanot
Martorell
,
lo
qual
,
per
mort
sua
,
no
en
pogué
acabar
de
traduir
sinó
les
parts
.
La
quarta
part
,
que
és
la
fi
del
llibre
,
és
estada
traduïda
,
a
pregàries
de
la
noble
senyora
Dona
Isabel
de
Lloris
,
per
lo
magnífic
cavaller
Mossèn
Martí
Joan
de
Galba
"
.
Com
que
el
llibre
no
s'edità
dividit
en
parts
,
sinó
en
capítols
,
aquest
mots
presentaven
un
greu
problema
.
On
la
quarta
part
,
que
es
diu
escrita
per
Galba
?
Molts
crítics
han
emés
opinions
sobre
la
doble
autoria
,
guiats
per
apreciacions
d'ordre
estilístic
,
temàtic
o
d'estructura
.
Les
diferències
que
hi
trobaven
les
sintetitzava
de
Martí
de
Riquer
,
el
millor
coneixedor
de
l'obra
,
quan
parlava
-
i
insistesc
en
el
fet
que
"
parlava
"
.
.
.
-
d'una
intervenció
progressiva
del
segon
autor
a
partir
del
c
.
349
,
i
d'una
gairebé
total
a
partir
del
c
.
439
,
és
a
dir
en
tota
la
part
de
la
successió
d'Hipòlit
.
La
d'uns
episodis
llargs
i
no
imprescindibles
per
a
l'acció
,
i
l'ús
d'un
estil
de
'valenciana
prosa'
amanerat
i
immoderat
,
de
vegades
fins
al
mal
gust
,
caracteritzarien
aquesta
intervenció
.
Tanmateix
,
el
professor
Riquer
ens
ha
sorprès
recentment
a
tots
,
i
ha
escrit
arguments
segons
els
quals
es
desdiu
de
la
seva
anterior
opinió
i
opta
amb
contundència
per
l'autoria
d'un
sol
escriptor
:
Joanot
Martorell
.
L'argument
principal
de
l'estudiós
és
ben
senzill
.
Contra
la
declaració
del
colofó
,
tenim
la
dedicatòria
,
on
Martorell
es
autor
únic
de
la
novel·la
:
"
E
perquè
en
la
present
obra
altri
no
puixa
ésser
increpat
si
defalliment
algú
trobat
hi
serà
,
jo
,
Joanot
Martorell
,
cavaller
,
sols
vull
portar
lo
càrrec
,
e
no
altri
ab
mi
;
com
per
mi
sols
sia
ventilada
a
servei
del
molt
il
.
lustre
Príncep
e
senyor
Rei
expectant
Don
Ferrando
de
Portugal
la
present
obra
,
e
començada
a
dos
de
giner
de
l'any
mil
quatre
-
cents
e
seixanta
"
.
Seria
Galba
-
argumenta
Riquer
-
tan
ingenu
o
estúpid
de
presumir
de
"
coautor
"
del
Tirant
,
i
permetre
eixa
declaració
d'autoria
exclusiva
?
Per
a
Riquer
,
Galba
va
rebre
l'original
del
Tirant
(
i
les
últimes
dades
al
respecte
confirmen
i
amplien
els
motius
d'aquest
préstec
)
,
i
en
va
fer
còpia
que
lliurà
a
la
impremta
valenciana
de
Spindeler
,
sense
cap
pretensió
.
Els
estampadors
partirien
de
la
còpia
de
Galba
,
mort
pocs
abans
,
segurament
amb
esmenes
i
afegits
seus
,
i
arribarien
a
la
conclusió
que
havia
continuat
el
llibre
:
es
això
el
que
conta
el
colofó
.
present
de
Riquer
és
així
de
contundent
:
"
no
existeix
cap
argument
positiu
i
ferm
que
impedeixi
admetre
que
Joanot
Martorell
és
únic
i
exclusiu
de
tot
el
Tirant
lo
Blanc
.
"
Les
lleugeres
anomalies
i
canvis
estilístics
de
la
darrera
part
són
normals
en
un
llibre
de
tan
llarga
empenta
(
Aprox
.
,
p
.
293
)
.
Haurem
de
parlar
d'ara
endavant
del
Tirant
lo
Blanc
de
Martorell
,
sense
l'afegitó
de
Martí
Joan
de
Galba
?
Sí
,
mentre
alguna
prova
no
ens
confirma
la
seva
improbable
més
clarament
que
el
confús
colofó
,
que
ha
atabalat
tants
crítics
i
lectors
.
http
:
/
/
parnaseo
.
uv
.
es
/
Tirant
/
Llegir_Tirant
.
htm
l
Dupliquer
Créer un défi
Imprimer le PDF
Créez
compléter
Créer un défi
Top Jeux
Compléter
partes de una planta
Compléter
Completar un texto en inglés.
Compléter
Completa la canción
Compléter
refranes