NO
ET
MIRIS
EL
RIU
La
primera
tarda
que
la
Martina
Tarr
va
entrar
al
menjador
i
es
va
trobar
aquell
home
llegint
el
diari
,
va
experimentar
una
sensació
similar
a
la
de
la
terra
quan
trontolla
.
Quan
durant
un
sopar
aquell
home
li
va
comentar
que
no
li
importaria
llegir
qualsevol
altra
de
les
habitacions
,
li
va
llançar
una
mirada
d
?
agraïment
.
A
partir
d
?
aleshores
,
cada
un
havia
ocupat
la
part
del
pis
li
corresponia
i
la
Martina
Tarr
oblidat
durant
moltes
tardes
que
aquell
home
també
hi
era
.
Estudiava
a
consciència
sabia
que
,
a
la
biblioteca
de
la
ciutat
,
d
?
hores
,
malgastat
massa
.
s
?
havia
exigit
que
res
no
,
alguns
dies
no
podia
evitar
el
pes
de
l
?
avorriment
.
per
aquest
motiu
,
no
la
va
molestar
que
aquell
home
,
de
tant
en
tant
,
li
demanés
permís
per
entrar
al
menjador
.
Al
començament
s
?
havia
davant
seu
i
havien
intercanviat
unes
quantes
frases
curtes
,
però
després
aquelles
frases
van
convertir
-
se
converses
plenes
de
confidències
.
Podien
parlar
sobre
qualsevol
cosa
,
sobretot
dels
estudis
i
dels
països
en
ell
havia
viscut
.
La
Martina
obria
els
ulls
davant
d
?
aquelles
històries
,
evolucionaven
lentes
i
arrossegant
les
esses
.
Ja
ni
tan
sols
tenia
ganes
de
quedar
-
se
a
parlar
els
cinc
minuts
de
rigor
amb
les
companyes
:
caminava
de
pressa
cap
a
casa
,
escampava
fulls
i
bolígrafs
sobre
la
taula
del
menjador
i
esperava
que
la
porta
en
algun
moment
s
?
obrís
.
,
alguns
vespres
sopaven
l
?
observava
,
i
si
ell
la
descobria
la
mirava
suau
.
"
No
et
miris
el
riu
"
,
Mònica
Batet
(
text
adaptat
)