Norma general d'accentuació

S'accentuen els mots aguts acabats en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
Per exemple: Romà, cantaré, rodolí, lliçó, ningú, callaràs, entès, espantadís, arròs, pallús, comprèn, Dublín.

Els mots plans acabats en terminacions que no siguin -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in.
Per exemple: Exàmens, fenòmens, plàncton, portàveu, entristíssiu, cànon, tòrcer, còncau, correguérem, monòlit.

Tots els mots esdrúixols, acabin com acabin.
Per exemple: Àsia, plusvàlua, àrea, paciència, Núria, harmònium, període, diòptria.

No s'accentuen els mots que no s'incloguin en la norma anterior ni els monosíl·labs.
Per exemple: menjaran, cantareu, remei, examen, corregueren, fenomen, Maria, sortissis, Caucas, pa, vi, sa.