Música tradicional Valenciana

Mots Roulette

Paraules al voltant de la música tradicional Valenciana, instruments, ritmes, formacions, etc.

Téléchargez la version pour jouer sur papier

Dupliquer

Créer un défi

À propos de Mots Roulette

1º primaria

música

dolçaina

tabal

rondalla

guitarra

guitarró

1 eso

Âge recommandé: 6 ans

23 fois fait

Créé par

Hermi Cervera Tomàs

Spain

Top 10 résultats

1

Hermi Cervera Tomàs

16 Mars 2021

03:16

temps

70

but
2

Boret

7 Avril 2021

05:17

temps

70

but
3

Vicent

7 Avril 2021

10:00

temps

53

but

Voulez-vous apparaître dans le Top 10 de ce jeu?

Connectez-vous

pour vous identifier.

Créez votre propre jeu gratuite à partir de notre créateur de jeu

Créez mots roulette

Affrontez vos amis pour voir qui obtient le meilleur score dans ce jeu

Créer un défi


Música tradicional ValencianaVersion en ligne Paraules al voltant de la música tradicional Valenciana, instruments, ritmes, formacions, etc. par Hermi Cervera Tomàs A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z Comença per A Poble de la província de València ubicat a la Ribera Alta on la Festa de la Mare de Déu de la Salut fou declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2011 Comença per B Ritme interpretat pel tabal que rep el nom d'una població valenciana situada a la comarca de la Vall d'Albaida Comença per C Ritme interpretat pel tabal que rep el nom d'una població alacantina situada a la comarca de la Marina Baixa Comença per D Instrument aeròfon de doble llengüeta conegut també amb els noms de gaita o xirimita Conté E Peça metàl·lica i amb forma cònica que uneix la canya amb la dolçaina Conté F Jota molt tocada i ballada a tot el País Valencià amb el nom d'un poble de la Ribera Alta Comença per G Instrument de corda amb forma de guitarra però de caixa petita, que al País Valencià, diferenciem entre mascle i femella Comença per H Gènere musical dels denominats d'anada i tornada, que té el seu origen durant el segle XIX a Cuba Conté I Instrument idiòfon de percussió consistent en dues peces en forma rodonenca, que tenen una cara còncava i que, agitades una contra l'altra, produeixen un so sec i fort que sol servir principalment per a acompanyar danses Comença per J Toc o gènere musical de forma ternària que podem trobar estes per casi tota la Península Ibèrica Conté K Paraula que expressa la cultura d'un poble: balls, festes, costums, història oral, llegendes, música, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social Conté L Part del tabal perforada per poder tensar la corda Comença per M Tocs, conjunt de danses i torres humanes originaries del País Valencià Conté N Fusta de color negre de la qual es poden fabricar dolçaines, baquetes i el màstil de alguns instruments com guitarres, guitarrons, etc. Conté O Persona que canta qualsevol estil dins del gènere tradicional valencià Comença per P Petita eina plana que s’utilitza per rascar els instruments de corda com les guitarres i les bandúrries que també sol anomenar-se pua Conté Q Pals de fusta utilitzats per a percudir els tabals Comença per R Conjunt d'instruments de corda que es toquen generalment amb el plectre i coneguts com a instruments de corda pinçada Conté S Cant habitual a les festes que sol cantar-se a l'alba o la matinada Comença per T Instrument de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes que sempre acompanya a la dolçaina Conté U Instrument que pertany a la família d'instruments de corda pinçada que té sis cordes dobles que solen puntejar-se amb un plectre Comença per V Persona que inventa els versets que interpreta el cantaor en les albades Conté W Estil o caràcter musical molt relacionat amb el jazz i la improvisació que també podem interpretar amb els nostres instruments tradicionals Comença per X Nom amb el que també es coneix la dolçaina al País Valencià Conté Y Part de la dolçaina que està amb contacte amb la boca de l'intèrpret. També es pot anomenar pipa, inxa o llengüeta Comença per Z Població valenciana ubicada a la comarca de la Vall d'Aiora i Cofrents on les seguidilles son molt populars