Els planetes de Gustav Holst

Relier Colonnes

(49)

The Planets Op.32, és una suite orquestral composta entre 1914 i 1918 per Gustav Holst. Fou estrenada el 29 de setembre de 1918 per l'orquestra del Queen's Hall, dirigida per sir Adrian Boult. L'obra està formada per set moviments, cadascun dels quals porta el nom d'un planeta i un subtítol que explica la seva funció característica

Téléchargez la version pour jouer sur papier

Dupliquer

Créer un défi

Imprimer le PDF

À propos de Relier Colonnes

música

eso

els planetes

Âge recommandé: 12 ans

125 fois fait

Créé par

Alain Perón Hernández

Spain

Top 10 résultats

1

Aitor Vicente Bautista

20 Novembre 2019

01:33

temps

98

but
2

Ivet Romero

13 Novembre 2019

02:19

temps

98

but
3

Eric Del Valle

20 Novembre 2019

03:01

temps

98

but
4

Marc Creus Fernández

14 Novembre 2019

03:06

temps

98

but
5

Marc Argemí Abajo

20 Novembre 2019

03:23

temps

98

but
6

Neus Cebrian Pardo

14 Novembre 2019

03:26

temps

98

but
7

Adrian VL

20 Novembre 2019

03:27

temps

98

but
8

Carla Yanguas Solanellas

19 Novembre 2019

03:37

temps

98

but
9

Arnau Arance Merlos

20 Novembre 2019

04:02

temps

98

but
10

Laia Sillero

14 Novembre 2019

04:07

temps

98

but

Voulez-vous apparaître dans le Top 10 de ce jeu?

Connectez-vous

pour vous identifier.

Créez votre propre jeu gratuite à partir de notre créateur de jeu

Créez relier colonnes

Affrontez vos amis pour voir qui obtient le meilleur score dans ce jeu

Créer un défi


Relier Pairs Els planetes de Gustav HolstVersion en ligne The Planets Op.32, és una suite orquestral composta entre 1914 i 1918 per Gustav Holst. Fou estrenada el 29 de setembre de 1918 per l'orquestra del Queen's Hall, dirigida per sir Adrian Boult. L'obra està formada per set moviments, cadascun dels quals porta el nom d'un planeta i un subtítol que explica la seva funció característica par Alain Perón Hernández 1 1er moviment: Mart, el portador de la guerra La peça és molt bèl·lica. Una vigorosa figura rítmica en compàs de 5/4 actua de leitmotiv, mantenint-se constant en el vaivé dels temes, mentre la corda fa un ritme ostinato 2 Déu de la mitologia romana. Era missatger dels déus i protector del comerç. 3 4 Deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa. 5 Segons la mitologia romana, déu que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra. 6 7 8 9 2on moviment: Venus, el portador de la pau. La peça és d'una bellesa intensa i serena, plena de figuracions, una d'elles són 4 notes repetides de la trompa, seguides d'uns acords descendents dels instruments de fusta. 10 4 moviment: Júpiter, el portador de l'alegria. Holst imaginava Júpiter com "una d'aquestes persones d'etern bon humor, grosses i alegres, que gaudeixen de la vida". Els ostinato del violí inicien la peça, seguides d'un toc de trompes a la qual s'uneix l'orquestra sencera. 11 6 moviment: Urà, el màgic. És un moviment informal i alegre, ple de transformacions veritablement màgiques. Una figura de quatre notes repetida dues vegades a l'inici reapareix constantment com un fil conductor. Els tres fagots en staccato representen al personatge del mag 12 5 moviment: Saturn, el portador de la vellesa La primera part descriu les xacres de l'ancianitat. Les flautes preparen l'ambient per un tètric tema a càrrec de la corda baixa. 13 Déu primordial de la mitologia grega, la deïficació del cel. 14 En la mitologia romana és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp. 15 16 Déu Romà de la guerra 17 7 moviment: Neptú, el místic. L'últim moviment està submergit en una atmosfera imprecisa que suggereix la visió de l'infinit, més enllà de l'espai i del temps. Al llarg de tot el fragment, la música es balanceja entre dos acords distanciats, fins i tot quan, quasi de manera imperceptible, s'uneix a l'orquestra el cor femení. 18 19 20 En la mitologia romana, déu dels mars i dels terratrèmols 21 3er moviment: Mercuri, el missatger alat. Aquest moviment és un ràpid i hàbil scherzo. L'eliminació dels intruments més pesats de l'orquestra, dóna a l'obra una sensació de velocitat. Planeta Venus Planeta Mart Planeta Urà Planeta Saturn Planeta Neptú Planeta Júpiter Planeta Mercuri

Relier Pairs