En les paraules masculines mai tenim problema: el + vocal = l'exemples:l'autocar, l'eriçó, l'emisferi
Quan una paraula es femenina i comença per A, E, O (HA, HE, HO) no hi ha cap problema per apostrofar: exemple: l'ànima, l'amenaça, l'heroïna, l'ossa
Quan una paraula femenina comença per I, U (HI, HU) només s'apostrofa si aquestes són tòniques. exemple: tòniques: l'única, l'Índia àtones: la universitat, la investigació
Excepcions:
a) davant de hac aspirada: la henna, etc.
b) davant diftong creixent: la iaia, la ianqui, la iod, la iogui, la iogurtera, la iuca, la hiena, la UEFA, etc.
c) davant i o u àtones, és a dir, si podem fer sinalefa: la indústria, la hisenda, la unió, la humitat, etc.
d) per evitar confusions: la ira, la asimetria, la Haia, etc.
e) en altres casos, per tradició: la una del migdia, la host, etc.
f) davant noms de lletres: la a, la efa, la i, la ics, etc
En definitiva, l'article la (davant de i o u) només s'apostofa davant d'algunes paraules comptades: illa, ídola,
Imma, índia (Índia), índole, ínfima, íntima; hípica; ungla, urbs, urpa, úlcera, úvula, única, urna, útil; hulla, etc.
|