Explicació
Els serveis de neteja d'un restaurant són costos fixos, ja que no estan relacionats amb què la producció del restaurant baixi o pugi, és a dir, s'ha de pagar amb independència que el negoci doni molts serveis o pocs.
També és un cost indirecte perquè no es pot atribuir a una única unitat de producció de manera fàcil i objectiva, en unes altres paraules, no podem saber de manera exacta quant dels diners destinats a pagar el servei de neteja es corresponen amb un servei del restaurant.
L'embalatge dels productes de la fàbrica és un cost variable perquè augmenta o disminueix en funció de la producció que tingui el negoci. Si l'empresa ven molts mobles amb els seus corresponents embalatges, necessitarà comprar més embalatges per continuar fabricant mobiliari i si en ven menys, no tindrà tanta necessitat de comprar tants embalatges perquè encara en tindrà.
També aquest cost és directe perquè un moble necessita un embalatge i, per tant, podem atribuir els diners que ens costa l'embalatge a una unitat de producte o a un moble.
Com era la resposta incorrecta, els ingressos estimats o previstos els sabrem quan posem un preu al producte o servei que volem vendre en el nostre negoci.
Els costos tenen lloc quan es produeix el consum del que s'ha comprat abans d'aquest consum es consideren despeses. És a dir, si ens gastem diners com a empresa en comprar matèries primeres abans que aquestes entrin en el procés de producció (transformació i venda), es considerarien despeses. Quan ja s'estan transformant i/o venent ja passaria a ser un cost necessari per a l'empresa, del qual s'ha obtingut un benefici.
Quan parlem del llindar de rendibilitat, també conegut com a punt mort, ens referim a quants serveis o productes hem de vendre perquè els ingressos igualin als costos de l'empresa. És a dir, és el moment a partir del qual començaríem a tenir beneficis. Per exemple, en un hotel la fórmula del llindar o punt mort és igual a 100. Això vol dir que en el moment que l'hotel hagi donat 100 serveis als clients, haurà cobert tots els costos que té el negoci i a partir del servei 101 començarà a obtenir beneficis.
Quan parlem del llindar de rendibilitat, també conegut com a punt mort, ens referim a partir de quants serveis o productes hem de vendre perquè els ingressos igualin als costos de l'empresa. És a dir, és el moment a partir del qual començaríem a tenir beneficis. Per exemple, en un hotel la fórmula del llindar o punt mort )costos fixos totals entre el preu del servei menys el cost variable per servei ) és igual a 100. Això vol dir que en el moment que l'hotel hagi donat 100 serveis als clients haurà cobert tots els costos que té el negoci i a partir del servei 101 començarà a obtenir beneficis.
El salari del personal encarregat de reparar la carrosseria dels vehicles en un taller és un cost fix perquè s'ha de pagar a les persones treballadores tots els mesos independentment del que s'hagi produït o venut. També és directe perquè podem saber la mitjana de quants vehicles repara un treballador en un dia i el seu salari diari. Així doncs, podem atribuir el salari d'aquests/es treballadors/es a una unitat de producte (una carrosseria d'un vehicle).
L'electricitat del forn d'una fleca serà un cost variable perquè la factura pujarà o baixarà en funció de si es produeix més i, per tant, es posa més el forn o al contrari. També serà indirecte perquè com dintre del forn hi haurà diferents productes (pa, croissants, magdalenes...) i a la factura de la llum hi ha un mínim que es paga i una part que varia, serà molt complicat determinar quina quantitat del cost de la factura d'electricitat es destinarà a produir un únic producte de la fleca.
La informació comptable es recull al Pla General Comptable, és un document oficial que conté la normativa comptable vigent i aplicable a les empreses de l'Estat espanyol.
La informació comptable de l'empresa no ha de ser aproximada, ha de ser fiable i exacta, sense errors o aproximacions. Hem de conèixer les xifres reals de l'empresa.
Hem de distingir entre 3 grans masses o agrupacions patrimonials de l'empresa: l'actiu, el passiu i el patrimoni net.
Dintre del patrimoni net, que serien els recursos propis de l'empresa, que ningú el pot exigir, estarien:
1. el capital social (aportacions dels socis a l'empresa).
2. el resultat del compte de pèrdues i guanys.
3. LES RESERVES, que són els beneficis obtinguts per l'empresa que serveixen per autofinançar-la, és a dir, són guanys del negoci que s'utilitzen per inversions de l'empresa (local, maquinària, personal, mobiliari, transport, etc.)
Com que és un crèdit contret per l'empresa és un deute que l'empresa té l'obligació de pagar. Com pot retornar-lo en 5 anys, serà no corrent, ja que aquest període és superior a un any ( duració del cicle normal d'explotació de l'empresa que es fixa per definir el corrent i el no corrent).
Tant els diners que l'empresa té en caixa en efectiu com els que té als comptes bancaris són actiu corrent, ja que són diners de l'empresa que s'espera que estiguin fluctuant i variant durant tot l'any (Menys del cicle d'explotació de l'empresa = a 1 any).
Els drets i béns de l'empresa són l'actiu del balanç. Quan parlem de drets ens referim al dret de cobrament de diners en un futur o el benefici de poder disposar d'alguna cosa. Per exemple, el dret de cobrament de l'empresa davant dels clients (si els clients no li paguen un producte o comanda, se la deuen) o els dipòsits al banc (una mena de guardioles als bancs, diners dels quals ara no pots disposar, però sí en el futur quan hagi crescut la quantitat).
El patrimoni de l'empresa són el conjunt de béns, drets i obligacions d'una empresa. Els béns i drets sumen perquè tenen un valor positiu per a l'empresa. Mentre que les obligacions resten, ja que són deutes i, per tant, diners que l'empresa deu i no li pertanyen a ella.
S'agafa un any de referència perquè és el cicle normal d'explotació d'una empresa, és a dir, el temps que passa des que l'empresa compra les matèries primeres als proveïdors, les transforma (si s'escau) i les ven als clients.
El que ens mostra el balanç és tot el que té l'empresa, és a dir, el seu patrimoni en un moment donat o molt concret. És com una fotografia de com està l'empresa justament en aquest moment (els deutes, els recursos i béns que té).
El Compte de Pèrdues i Guanys és un document comptable que mostra el resultat de l'exercici de l'empresa, és a dir, si l'empresa ha obtingut beneficis (si el resultat està en positiu) o té pèrdues (si està en negatiu) durant un any. I com tenim desglossats tots els ingressos i despeses podem veure les causes de les pèrdues o dels beneficis.
Les despeses d'explotació del Compte de Pèrdues i Guanys són els costos de l'activitat productiva de l'empresa, és a dir, són despeses necessàries en el sector al qual es dedica l'empresa. Es posen amb signe negatiu en el balanç perquè són diners que surten de l'empresa. Per exemple, les despeses de matèries primeres en un restaurant (aliments) són despeses d'explotació.
Els ingressos financers són guanys en positiu que l'empresa obté a través del cobrament d'interessos quan ha fet un préstec a empreses amb interessos o d'altres activitats diferents del sector que es dedica. Per exemple guanys d'accions o d'altres inversions diferents de l'activitat normal de l'empresa.
Els salaris serien una despesa, ja que és un cost que té l'empresa. I seria d'explotació perquè és un cost de l'activitat habitual a la qual es dedica l'empresa. Aquesta necessita treballadors/es per poder dur a terme la seva activitat
Els interessos que ha de pagar l'empresa pel deute bancari són despeses perquè és un cost extra per l'empresa. I són financeres perquè és una despesa independent de l'activitat que realitza. Com que és despesa la posarem en negatiu.
Recorda que en el Compte de Pèrdues i Guanys com el que volem conèixer són els beneficis que tindrà l'empresa en un any, el que hem de fer és restar l'Impost de Societats, que paguen les empreses quan tenen beneficis, al resultat abans d'impostos (resultat d'explotació+resultat financer). D'aquesta manera sabrem quins diners obtindrà finalment l'empresa després d'haver pagat els impostos corresponents a Hisenda.
El resultat final del Compte de Pèrdues i Guanys s'ha de col·locar en el Patrimoni Net del balanç, ja que són recursos propis de l'empresa que ha guanyat en un any. Si són beneficis es posarà en positiu i si són pèrdues en negatiu.
Al pla d'inversions s'han d'incloure tots els béns i serveis que necessita l'empresa per poder iniciar la seva activitat, és a dir, per poder obrir i començar a treballar. Aquest pla d'inversions reflecteix en què emprarà els diners que té l'empresa en un inici.
Per exemple, s'ha d'incloure el local, mobiliari, maquinària, vehicles, web, matèries primeres, envasos, diners en caixa, patents, llicències, equips informàtics, etc.
El pla de finançament analitza i determina les fonts de finançament de l’empresa, és a dir, d’on obtindran les persones sòcies els diners per efectuar les seves inversions. En unes altres paraules, aquest pla estudia d'on trauran els diners per poder comprar totes les coses que l'empresa necessita i que estan recollides al seu pla d'inversions.
Les fonts de finançament són les vies a través de les quals s'obtenen diners necessaris per dur a terme l'activitat de l'empresa. En aquest cas, totes apareixen en les fonts de finançament estudiades, menys les rebaixes fiscals, ja que aquí no obtenim diners d'enlloc, sinó que simplement es redueix la quota que ha de pagar l'empresa d'impostos a Hisenda.
Recorda que els contractes i serveis financers són una font de finançament de les empreses que ajuden a cobrir les necessitats dels negocis a través del lísing i el rènting. Tots dos són tipus de lloguer de diferents elements que necessita l'empresa.
En el cas del lísing, seria un lloguer amb opció a compra, tenint en compte el valor residual aportat. S'utilitza en casos com el local de l'empresa.
En el cas del rènting és un lloguer que inclou l'ús del ben, manteniment i assegurança. S'utilitza en casos com vehicles d'empresa.
El crowdfunding és una font de finançament col·lectiva a través d'una plataforma tecnològica, on els consumidors poden fer petites i mitjanes aportacions per finançar una idea que els agradi o una causa amb la qual estiguin d'acord.
Les societats de garantia recíproca (SGR) són empreses que es dediquen a avalar les petites i mitjanes empreses (pimes) per facilitar que el banc els concedeixi un préstec.
Recorda que les fonts de finançament es classifiquen segons la permanència a l'empresa, per la seva titularitat i la seva procedència. El capital social és un recurs a llarg termini, ja que es preveu que estigui com a fons de l'empresa molt de temps, propi (ningú li pot demanar aquests diners), interns (són de la pròpia empresa i dels seus socis).
Recorda que les fonts de finançament es classifiquen segons la permanència a l'empresa (a curt i a llarg termini), per la seva titularitat (pròpia i aliena) i la seva procedència (interna o externa).
La majoria dels fons de totes dues provenen de les administracions públiques, però algunes entitats financeres o les seves fundacions també les concedeixen a les empreses.
- Les ajudes són crèdits a un tipus d'interès més barat.
- Les subvencions no tenen la necessitat de tornar l'import prestat.
La capitalització per desocupació: Els socis poden sol·licitar la capitalització de la prestació per desocupació, que consisteix a demanar l'import íntegre de la prestació per desocupació contributiva d'una sola vegada i de forma avançada. L'import es podrà destinar a pagar despeses de constitució, posada en marxa, serveis d'assessorament, taxes o cursos de formació de l'activitat empresarial. Per tant, es destinarà al capital social de l'empresa majoritàriament.
Són els guanys propis de l'activitat empresarial. Amb aquests diners l'empresa té dues opcions:
1. Repartir-los entre els socis/es com a dividends.
2. Utilitzar aquests diners per finançar l'activitat empresarial, és a dir, com a autofinançament
Els subministradors de matèries primeres i altres materials necessaris per a l'activitat empresarial solen concedir a les empreses ajornaments de pagament de 30, 90 o 120 dies. Això, comporta un finançament gratuït, ja que durant aquest termini l'empresa disposa d'uns diners que pot invertir per obtenir una rendibilitat addicional. Recorda l'exemple del gran supermercat que tens a les diapositives de les fonts de finançament.
Des del 2010 la constitució de societats està exempta del pagament de l'impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats) per tal de promoure l'emprenedoria a Espanya.
El ITP/AJD és un tribut de naturalesa indirecta que grava:
Les transmissions patrimonials oneroses (p. ex., compravenda d'un immoble)
Les operacions societàries (p. ex., constitució o dissolució d'una societat, ampliació i disminució de capital, etc.)
Els actes jurídics documentats (p. ex., atorgament d'escriptura notarial, anotació preventiva en un Registre, etc.).
1. L'Impost d'activitats Econòmiques (IAE) és un tribut que grava la realització d'activitats empresarials, professionals o artístiques en territori nacional, tant per part de les persones físiques, com per part de les jurídiques (societats). Tots els subjectes passius han de donar-se d'alta en l'IAE; no obstant això, estan exempts del seu pagament, entre altres:
-les persones físiques (p. ex., autònoms);
-les societats amb un import net de xifra de negoci inferior a 1 milió d'euros,
-totes les societats, durant els seus dos primers anys d'activitat.
2. L'IRPF només el paguen les persones físiques, és a dir, els treballadors/es, els autònoms/es i els empresaris/es individuals.
3. L'Impost de societats és un impost personal i directe que grava l'obtenció de renda per part de les societats i altres entitats jurídiques que resideixin en territori espanyol. És a dir, és una espècie de declaració de la Renda de les empreses.
4. L'IVA recau sobre el consumidor final, però les empreses actuen com a intermediàries entre Hisenda i el consumidor final, ja que hauran de pagar a Hisenda la diferència entre l'IVA que hagin repercutit (cobrat) als seus clients i el que hagin suportat per les compres als seus proveïdors.
1. L'Impost d'activitats Econòmiques (IAE) és un tribut que grava la realització d'activitats empresarials, professionals o artístiques en territori nacional, tant per part de les persones físiques, com per part de les jurídiques (societats). Tots els subjectes passius han de donar-se d'alta en l'IAE; no obstant això, estan exempts del seu pagament, entre altres:
-les persones físiques (p. ex., autònoms);
-les societats amb un import net de xifra de negoci inferior a 1 milió d'euros,
-totes les societats, durant els seus dos primers anys d'activitat.
2. L'IRPF només el paguen les persones físiques, és a dir, els treballadors/es, els autònoms/es i els empresaris/es individuals.
3. L'Impost de societats és un impost personal i directe que grava l'obtenció de renda per part de les societats i altres entitats jurídiques que resideixin en territori espanyol. És a dir, és una espècie de declaració de la Renda de les empreses.
4. L'IVA recau sobre el consumidor final, però les empreses actuen com a intermediàries entre Hisenda i el consumidor final, ja que hauran de pagar a Hisenda la diferència entre l'IVA que hagin repercutit (cobrat) als seus clients i el que hagin suportat per les compres als seus proveïdors.
L'IRPF és directe ja que té en compte la capacitat econòmica del contribuent (com més quantitat d'ingressos es tingui, més es paga i al revés).
En canvi la resta són indirectes perquè graven un fet concret com és el consum o la compravenda, independentment dels recursos econòmics que tingui la persona que paga aquest impost.
Aquesta S.L. pagarà un 15% d'Impost a Societats, ja que es considera una entitat de nova creació, ja que fa menys de dos anys que està construïda i que té beneficis, encara que aquests siguin superiors al milió d'euros anuals.
Aquesta cooperativa pagarà un 25% d'Impost a Societats pels beneficis obtinguts per invertir en altres empreses comprant accions, ja que aquests es consideren un resultat extracooperatiu o que no prové de l'activitat a la qual es dedica la cooperativa.
Les empreses emergents o sturtaps han de complir una sèrie de requisits per considerar-se com a tals i inscriure's a ENISA. Entre d'altres requisits han de ser un projecte empresarial que es preveu que pel sector al qual es dedica i per com està plantejada la idea, creixerà bastant en poc temps. REVISA LA DIAPOSITIVA DELS REQUISITS DE LES EMPRESES EMERGENTS DE CARA A L'EXAMEN
Les empreses emergents o startups tenen beneficis fiscals, això vol dir que hauran de pagar menys impostos. En el seu cas, durant els 4 primers anys que obtinguin beneficis tributaran a un 15% d'Impost de Societats. No hem de confondre'ns amb les empreses de nova creació amb menys requisits (que s'hagin constituït entre els 5 o 7 anys anteriors), les quals també tributaran amb un 15% d'IS només durant els dos primers anys amb beneficis.
El règim d'IVA de recàrrec d'equivalència és un règim obligatori per a persones físiques (autònoms/es) que siguin detallistes (minoristes) on el proveïdor (majorista) aplica un recàrrec extra a l'IVA a canvi la persona detallista queda eximida de liquidar o pagar l'impost a Hisenda, perquè ho fa el proveïdor.
Els tipus d'IVA a aplicar per l'adquisició de béns i serveis pot ser nul (0%), superreduït (4%), reduït (10%) i general (21%).
L'IVA transferit és el que les empreses transfereixen als seus clients, és a dir, és el percentatge d'impostos que se suma a les vendes dels seus productes i serveis. Aquest s'ha de restar a l'IVA suportat (el que les empreses paguen als proveïdors per les matèries primeres) per saber quina quantitat han de pagar les empreses a Hisenda per l'IVA extra que s'han quedat.
L'obligació d'expedir factura es podrà complir a través d'una factura simplificada quan l'import no excedeixi els 400€ (IVA inclòs)
En la factura, l'IVA corresponent s'ha de sumar al final del tot, és a dir, quan ja s'han sumat l'import de tots els productes (import brut) i s'han afegit els descomptes i despeses (si s'escau). Per tant, s'ha de sumar a la Base Imposable
La factura és un document legal administratiu que EXPEDEIX LA PERSONA VENEDORA per acreditar jurídicament la compravenda de béns i serveis.
Altres documents administratius de compravenda de l'empresa són la factura, el rebut, l'albarà, els pressupostos, etc.
Dupliquer
Créer un défi
Créez
test
Créer un défi
Photosynthesis vs Cellular Respiration - Practice Quiz