Part immaterial i immortal de l'ésser humà. Principi que infon la vida al cos i capaç de conèixer les realitats immaterials. Té tres parts; l'apetitiva, la irascible i la racional.
Comença per
B
Idea suprema. Representa la màxima perfecció i el grau màxim de realitat. Totes les altres idees participen d'ella. Causa de la realitat i de la seua cognoscibilitat. El seu coneixement és l'objectiu últim del filòsof governant.
Conté
C
Govern dels millors. Règim polític proposat per Plató com a forma ideal de govern, en el cas que els filòsofs foren els governants.
Comença per
D
Figura de caràcter diví ordenadora del món sensible. Creador del món sensible, que dona forma a la matèria prenent com a model les Idees eternes.
Comença per
E
Teoria política defensada pels sofistes i criticada per Plato segons la qual és just allò que el poble, de fet, pren per just.
Comença per
F
Figura proposada per Plató, aquell que de fet, compleix amb tots els requisits per a regir en una ciutat de forma justa
Conté
G
Racional, cognoscible. Tipus de realitat que, per a Plató, només és possible captar a través de la raó, sense la intervenció dels sentits.
Comença per
H
Supòsit no demostrat. Segons per a Plató, tant les matemàtiques com la dialectica partèixen d'aquestes per a treballar, en el cas de les matemàtiques enteses com principis, en el cas de la dialèctica com supòsits.
Comença per
I
Teoria ètica de Sòcrates que es resumeix en l'afirmació que la virtut és coneixement i el vici és ignorància.
Comença per
J
Per a Plató aquest concepte és sinònim d'harmonia. Aquesta concepció l'hereta dels pitagòrics. Harmonia entre les parts de l'anima, i entre les classes socials, on cada part o classe s'ocupa de fer el que li pertoca.
Conté
K
Grau mínim de coneixement segons Plató. Es tradueix com "imaginació". Forma com es coneixen les imatges, reflexos, representacions... del món sensible.
Conté
L
Cíencia suprema sobre les idees i les relacions entre elles. L'única capaç d'oferir-nos un veritable coneixement. Últim tipus d'ensenyament del filòsof governant.
Comença per
M
Conjunt de les realitats materials, canviants, de les coses que percebem mitjançant els sentits.
Conté
N
Teoria de la realitat. Part de la filosofia que s'ocupa d'investigar l'essència d'allò real.
Comença per
O
Manera de concebre l'Estat que pren com a model un organisme viu, en què cada orfan o part acompleix una funció específica indispensable per al bon funcionament del conjunt.
Comença per
P
Art d'organitzar i dirigir sàviament l'Estat amb la finalitat d'assolir la justícia i el bé de la comunitat.
Conté
Q
Forma de govern en què el poder i la direcció de l'Estat està en mans d'una minoria de classe social alta i adinerada.
Comença per
R
Diàleg de Plató on explica la importància de l'educació per a que un Estat puga assolir la justícia.
Comença per
S
Conjunt d'intel·lectuals i filòsofs que va sorgir a l'Atenes democràtica del s. V a.C. que formaven i educaven ciutadans amb aspiracions polítiques.
Comença per
T
Forma de govern regida per un demagog que exerceix el seu poder en benefici dels seus interessos.
Conté
U
Facultat innata de l'ànima amb la qual ens és possible conèixer la veritat, sempre que la seua recerca s'oriente en la direcció correcta.
Comença per
V
Qualitat de l'ànima que ens predisposa a actuar moralment bé. La justícia, la prudència, la templança i la moderació en serien exemples platònics d'aquesta.
Comença per
W
Lloc on Plató venia normalment les seues coses quan ja no les volia.
Conté
X
Opinió. Saber superficial, poc fiable, aparent, que té com a font, no l'intel·ligència sinò els sentits. El seu objecte són les aparences i les coses materials i canviants del món sensible.
Conté
Y
Els sentits ho fan per a Parmènides i també, en part per a Plató, fent-nos percebre com a realitats veritables les coses del món sensible.
Comença per
Z
Filòsof presocràtic deixeble de Parmènices que tractava de corroborar les teories del seu mestre mitjançant paradoxes.
