A bona gana, no hi ha pa dur
Val més home sense diners que diners sense home
Més val pa dur amb amor, que gallines amb remor.
Val més un té que dos te'n daré
El que s'aprèn en el bressol no s'oblida ja mai més
El que de la ira es deixa véncer, s'exposa a perdre.
Fes bé i no mires a qui.
Cadascun és esclau de les seues paraules i amo dels seus silencis
Al vertader amic se’l coneix en la necessitat.
“Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan siga vell no se n’apartarà.” (22, 6)
“Si ho tens a mà, no digues a ningú: «Vés-te’n i torna, demà t’ho donaré.»” (3, 28)
“Qui molt xerra no evita la falta, l’home assenyat mesura les paraules.” (10, 19)
"Val més plat de verdura amb amor que vedell gras servit amb rancor" (15, 17)
“Qui està ple, la mel i tot menysprea; l’afamat troba dolç el que és amarg.” (27, 7)
“L’impulsiu fa bajanades, l’intrigant serà rebutjat.” (14, 17)
“L’amic estima en tot moment, el germà és per a quan venen mal donades “ (17, 17)
“Si el teu enemic té fam, dóna-li a menjar, si té set, dóna-li a beure.” (25, 21)
“És millor bona fama que grans riqueses; caure en gràcia, que plata i or“ (22, 1)
