El pacient o usuari té dret a decidir lliurement
La història clínica és un instrument destinat fonamentalment a garantir una assistència adequada al pacient
Els centres sanitaris tenen l'obligació de conservar la documentació clínica en condicions que en garanteixin el correcte manteniment i seguretat, encara que no necessàriament en el suport original, per a la deguda assistència al pacient durant el temps adequat a cada cas i
Tot pacient o usuari té dret a negar-se al tractament
La història clínica comprèn el conjunt dels documents relatius als processos assistencials de cada pacient, amb la identificació dels metges i dels altres professionals que hi han intervingut
El fet de no acceptar el tractament prescrit no donarà lloc a l'alta forçosa quan hi hagi tractaments alternatius, encara que tinguin caràcter pal·liatiu,
Tota actuació en l'àmbit de la sanitat requereix, amb caràcter general, el consentiment previ dels pacients o usuaris.
La dignitat de la persona humana, el respecte a l'autonomia de la voluntat i la intimitat orientaran tota l'activitat encaminada a
L'accés a la història clínica amb fins judicials, epidemiològics, de salut pública, de recerca o de docència, es regeix pel que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals, i la Llei 14/1986, de 25 dabril, General de Sanitat, i altres normes daplicació en cada cas
Cada centre arxivarà les històries clíniques dels seus pacients, sigui quin sigui el suport paper, audiovisual, informàtic o d'un altre tipus en què constin
després de rebre la informació adequada, entre les opcions clíniques disponibles
a fi d'obtenir la màxima integració possible de la documentació clínica de cada pacient, almenys, a l'àmbit de cada centre
com a mínim, cinc anys comptats des de la data de l'alta de cada procés assistencial
obtenir, utilitzar, arxivar, custodiar i transmetre la informació i la documentació clínica.
El consentiment, que s'ha d'obtenir després que el pacient rebi una informació adequada, es farà per escrit en els supòsits previstos en la Llei
Els professionals assistencials del centre que realitzen el diagnòstic o el tractament del pacient tenen accés a la història clínica d'aquest com a instrument fonamental per a l'assistència adequada.
L'accés a la història clínica amb aquests fins obliga a preservar les dades d'identificació personal del pacient, separades de les de caràcter clinicoassistencial, de manera que, com a regla general, quedi assegurat l'anonimat, llevat que el mateix pacient hagi donat el consentiment per a no separar-los
sempre que els presti el centre sanitari i el pacient accepti rebre'ls. Aquestes circumstàncies quedaran degudament documentades
de manera que en quedin garantides la seguretat, la conservació correcta i la recuperació de la informació
excepte en els casos determinats a la Llei. La seva negativa al tractament constarà per escrit