Els éssers vius tenen una quantitat limitada d’energia diària, però no totes les espècies la gasten en la mateixa proporció. Les espècies inferiors necessiten consumir la major part de la seva energia per cobrir les necessitats bàsiques, però a mesura que les espècies són més complexes, necessiten menys energia de la que disposen per satisfer aquestes necessitats, per la qual cosa els en sobra una part que poden invertir en altres activitats.
Les ocupacions noves comporten un sobreesforç i un elevat nivell de concentració, però no passa el mateix amb el joc, perquè el joc no és mai nou del tot, ja que normalment es relaciona amb jocs o accions passades i superades.
Les persones rememoren o reprodueixen mitjançant el joc tasques de la vida dels seus avantpassats.
Considera que la base del joc no són instints aïllats sinó impulsos més generals.
El joc dels humans, a diferència del dels animals, és un fenomen lligat originàriament a l’aparició de les activitats estètiques, per la qual cosa va més enllà de la superfluïtat del joc físic. En aquest sentit, un cop satisfet el joc físic, es passa a un joc més estètic i sociable.
Defineix el joc com una actitud diferent de l’organisme davant de la realitat.
El joc és el resultat d’un excés d’energia acumulada.
La infància explica el joc, és a dir, una de les característiques de la infància és el joc. Dit d’una altra manera, «l’infant juga perquè és infant» i el seu caràcter infantil no li permet una activitat seriosa i sistemàtica com la feina de la gent adulta.
El joc és un sistema per relaxar els individus i recuperar energia en un moment d’abatiment o cansament.
La conducta real es transforma en lúdica a causa de la ficció. Així doncs, el joc es converteix en el refugi on es compleixen els seus desitjos, els seus anhels de jugar amb allò prohibit o de jugar com una persona gran.
El joc és una activitat que serveix per practicar o entrenar aquelles habilitats que més tard seran útils en la vida adulta.
Els infants es deleixen per jugar amb l’aigua perquè rememoren experiències agradables dels seus avantpassats els peixos; de la mateixa manera, el delit per pujar als arbres pot tenir a veure amb els seus avantpassats els primats. Cada organisme hereta les habilitats apreses pel seus antecessors.
El joc impulsa a nens i nenes a moure els dits i el cos, a xerrar, a cridar, etc., i en aquest procés aprenen a controlar el cos, aspecte que els serà molt útil quan arribin a l’edat adulta.
el joc consumeix energia sense necessitat aparent, amb la finalitat de disminuir l’energia que el cos no ha consumit al satisfer les necessitats biològiques bàsiques.