El conflicte es pot resoldre perquè s’arriba a una solució acordada o per altres mecanismes: imposició per una tercera part (gerèn- cia, responsable de l’àrea, etc.) o ruptura de les relacions entre les parts o la generació d’un nou conflicte.
En què es resol el conflicte i es generen les seves conseqüències.
Posteriorment es pot plantejar un estancament, quan les parts esgoten els recursos personals i/o econòmics o d’altres tipus que han esmerçat. En aquesta situació la resolució és complexa, ja que les parts estan molt ubicades en les seves posicions i els resulta difícil donar el primer pas per cedir i poder arribar a un acord. Finalment s’inicia la desescalada, i mitjançant l’increment de la comunicació es produeix un desbloqueig que pot donar lloc a un acord total o parcial.
Un cop es planteja el conflicte la seva tendència és l’increment en intensitat fins que les parts s’ubiquen en una posició que valoren com a positiva per intentar-lo resoldre.
La comprensió dels antecedents del conflicte que es desenvolupen en aquesta fase latent són els que sovint ajuden a la seva resolució.
En aquest moment es generen les conseqüències per al futur; si les parts han arribat a un acord, les parts hauran redefinit les seves relacions, i això determinarà els contactes futurs. Si no hi ha hagut acord, tindrà el reflex en la generació de nous conflictes en el futur.
El conflicte comença sovint molt abans que hi hagi un element que el desencadeni, i que sigui constatable per les parts que hi intervenen, i finalitza molt després de l’acord final.
En aquesta fase podem diferenciar diferents moments: fase d’intensificació o escalada, fase d’estancament i fase de desintensificació o desescalada.
La fase conflictual està marcada per un esdeveniment desencadenant del conflicte. Aquest element no és el conflicte en si, sinó un element que hi està relacionat o que se’n deriva.
