1
és una peça de calcer lleugera de fibres naturals amb una sola de cànem, fibra d'espart, fique, jute o caranday, tradicional a moltes regions càlides del món. Ha estat el calçat tradicional tant masculí com femení de la gent de pagès (sobretot a zones poc humides), i també de les classes populars urbanes. També es fan servir per a ballar com a complement folklòric, entre altres manifestacions de la cultura popular catalana
2
Abans de les dues últimes tirades hi ha una petita pausa del ball, en la qual els balladors abaixen els braços, mentre el flabiol toca de nou unes breus notes com a solista.
3
És un instrument de corda fregada. És el més greu d'aquesta família. Té elements que el fan semblant a la viola, el violoncel i el violí, però també ha heretat característiques que són més pròpies de la viola d'arc. Per les seves dimensions (al voltant d'1,85 m) es toca dret o assegut en un tamboret alt. Normalment porta el compàs de la Sardana
4
Formació, forma de dansar, agafats de les mans formant una rodona
5
És un instrument musical de vent de fusta de la família de les flautes, amb embocadura de bisell, i tocada amb una sola mà mentre amb l'altra es toca un tambor.
6
Parts de la sardana, que es divideixen en curts i llargs
7
És un instrument de llengüeta doble, considerat un descendent de la xeremia, que es va tocar a tot d'Europa des de l'edat mitjana fins al segle XVII. D'aleshores ençà, ha sofert una evolució isolada a Catalunya, on ha esdevingut un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable protagonista en les sardanes. Sembla que deu el nom a l'instrument del qual va evolucionar, la xeremia tenor.
8
és una agrupació musical autòctona de Catalunya en la qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents balls i danses tradicionals, en especial la sardana.
