L'origen del feudalisme

Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada, la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici màxim.

Corrent de pensament econòmic, dominant a l'Europa del segle XV al XVIII, caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions i de reduir les importacions.

És el sistema polític, econòmic, social i jurídic que va aparèixer a l’Edat Mitjana a l’Europa occidental i que es basa en les relacions de vassallatge i les relacions de servitud.

Relació entre dues persones, una de les quals és de condició noble i l’altra no, és el seu serf. El serf està sotmès al seu senyor i li ha de pagar una sèrie de rendes.

Relació entre dues persones de condició noble per la qual una d’elles (el vassall) es posa sota les ordres de l’altra (el senyor) i li promet servir-lo, sobretot en la guerra, a canvi de protecció i d’un sosteniment, normalment en forma de terra (feu).

Conjunt de costums feudals als què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor. Es podien permutar per pagaments en moneda. Un dels més importants fou el remença, que impedia als pagesos abandonar la terra del senyor sense abans satisfer una taxa.

Persona que no és plenament lliure, però tampoc és esclava. No pot abandonar la terra sense permís del senyor, a més de tenir moltes altres limitacions. Es dedica eminentment a les tasques agrícoles i treballa un mas.

Pagès que era propietari de la seva terra, és a dir, que posseïa un alou.

Persona sotmesa a la propietat absoluta del seu amo, així com també els seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada.

Terra que el senyor entrega al vassall durant la cerimònia de vassallatge, a la part de la investidura, a canvi de la promesa de fidelitat i de l’auxilium et consilium.

Dret del senyor feudal a impartir justícia dins la seva terra, a imposar multes, a dictar sentències i a imposar penes i càstigs.

Extensió de terra el propietari de la qual era un pagès lliure.

A l'arribada de la pesta negra, al 1348.

A la Guerra dels Cents Anys, als segles XIV i XV.

A la desfeta de l'Imperi carolingi, als segles IX i X.

Al Baix Imperi romà, als segles IV i V.

A l'Antiga Mesopotàmia, en el III mil·leni abans de Crist.

A l'Alt Imperi romà, als segles I, II i III després de Crist.

Lotari I

Carles el Calb

Lluís I el Pietós

Carles Martell, Pipí el Breu i Carlemany.

Lotari, Carles el Calb i Lluís el Germànic.

Carloman, Lotari II i Otó I.

Perquè Lluís el Pietós va nomenar emperador Carles el Calb.

Perquè Lluís el Pietós va desheretar Lotari i, una vegada Lluís va morir, Lotari va combatre els seus germans per reclamar la seva part.

Per qüestions de l’herència territorial. En general, tots volien heretar la màxima extensió de terra possible.

Amb el Tractat de Verdun el 843.

Amb el Tractat de Meerssen del 870.

Amb la Capitular de Quierzy el 877.

Es va dividir l’Imperi carolingi en tres parts: l’occidental per a Carles, la central per a Lotari (a més del títol d’emperador) i l’oriental per a Lluís.

Carles el Calb i Lluís el Germànic es repartiren la franja central al nord dels Alps quan un dels fills de Lotari va morir.

Va establir que els títols de comte, marquès i duc serien hereditaris.

Els vàndals, els alans i els sueus.

Els huns.

Els víkings, els magiars i els musulmans.

Als soldats professionals.

Als nobles.

Als serfs.

Per l'entrega de les armes al noble.

Per la cerimònia de l'homenatge.

Per la cerimònia del vassallatge.

Rebien una extensió de terra, anomenada feu, per al seu sustent, de la qual en podien treure un benefici econòmic mitjançant la seva explotació.

Es convertien en propietaris de les terres entregades, els feus.

Rebien un sou de part del rei.

Servir-lo i atendre'l com faria un criat o un servent.

D'’auxilium et consilium, és a dir, prometien ajuda militar, econòmica i consell en el govern, a més de jurar- li fidelitat.

De protegir-lo militarment en cas d’un atac.

Tenia dues parts: l’homenatge i la investidura.

Tenia tres parts: l’homenatge, la investidura i l’osculum.

Tenia dues parts: l’homenatge i l’auxilium et consilium.

El rei i la noblesa o el clergat. És una relació entre iguals.

Un noble o clergue i un serf. És una relació entre desiguals.

Un noble de l’alta noblesa i un noble de la petita noblesa (un cavaller). És una relació entre iguals.

Li havia d'oferir protecció militar, defensa judicial i una extensió de terra per al seu sustent

Li havia d'oferir ajuda econòmica, ajuda militar i consell en el govern.

Li havia d'oferir una part de la collita (el cens), treballar les terres del senyor i pagar les rendes senyorials.

Protecció militar (en cas d’atac), justícia i permís per a treballar la terra.

Protecció, defensa judicial i una extensió de terra per al seu sustent.

L’ha d’alimentar i vestir, entregant-li una petita part de la collita.