Constantinoble
Justinià
grec
Cisma d'Orient
1453 dC
476 dC
Istanbul
ciríl·lic
Bizanci
icona
Figura religiosa de fusta, policromada, realitzada seguint uns cànons o prototips molt concrets, de gran importància en l'art bizantí i en tot el cristianisme ortodox.
Any que marca, per la culminació de les invasions bàrbares, la fi de l'imperi Romà, l'herència del qual recollí, a la part oriental, l'imperi Bizantí.
Ruptura, l'any 1054, de la cristiandat entre l'Església catlòlica de Roma i l'Església ortodoxa de Constantinoble.
Any en què els turcs conquereixen Constantinoble i posen fi a l'imperi Romà d'Orient. Es considera com una referència del punt final de l'edat mitjana
Actual capital de Turquia, nom amb què va passar a ser coneguda Constantinoble a partir de 1453, quan fou conquerida pels turcs.
Imperi Romà d'Orient, també conegut com a imperi Bizantí.
Alfabet inventat, a partir del grec, pels monjos Ciril i Metodi, evangelitzadors dels pobles eslaus, que no coneixien l'escriptura. Per això avui l'alfabet cirílic és el propi de Bulgària, Sèrbia i Rússia.
Capital de l'imperi Bizantí, el nom de la qual deriva del seu fundador, l'emperador romà Constantí el Gran., que la refundà el 330 dC al lloc de Bizanci.
Emperador de Bizanci que es va proposar, al s. VI, recostruir l'antic imperi Romà.
Llemgua oficial de l'imperi Romà d'Occident-