Valors ètics

Aquest valor és una virtut pròpia dels éssers humans, es caracteritza per la compassió que senten, en un moment donat, les persones pels seus semblants i també pels animals, actuant sempre en benefici d'ells sense cap mena d'interés personal, simplement el fet de fer sentir al proïsme, assegurança, feliç, i volgut. Etimològicament aquest vocable prové del llatí "bonitas" derivat de "bonus" que significa bo. Inclinació natural a fer el bé. És la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.

Donar suport o auxili a algú. Prestar cooperació o col·laboració (a algú) en una activitat, en un treball, etc.

Capacitat d'entendre i sentir-se identificat amb els sentiments i les emocions d'una altra persona o grup. És a dir, ficar-se en la pel d'altre sense jutjar-lo.

Aquest valor de l'ésser humà és l'hàbit de donar o compartir amb els altres, allò que tingues, siga poc siga molt, sense rebre res a canvi. Qualitat de la persona que ajuda i dona el que té als altres sense esperar res a canvi.

La persona que té aquest valor és aquella que procura sempre anteposar la veritat en els seus pensaments, expressions i accions. Sempre contara la veritat d'allò que ha succeït encara que aquesta també la perjudique a ell/ella. Característica de la persona que no enganya i que fa el que s'ha de fer. Decència i respecte dels bons costums i la moral en les accions i les paraules d'una persona.

Acció de jutjar segons la veritat i el dret i de donar a cadascú el que li correspon. Una altra pista... hi ha un ministeri molt important amb eixe nom.

Cognom d'un filòsof prussià del S. XVIII que va crear un principi ètic conegut com a Imperatiu Categòric. Aquest filòsof vol crear unes lleis de conducta universals, és a dir, unes normes que ens servisquen a tots a regular les nostres conductes morals i d'aquesta manera, aquestes ens ajuden a relacionar-nos. Aquestes normes basades en la raó tenen com a objectiu final, és a dir, com a màxima, allò que s'ha definit com a Imperatiu Categòric: obra només segons aquella màxima que pugues voler que es convertisca, alhora, en llei universal. Això vol dir que: 1.- No faràs als altres allò que no vulgues que et facen a tu. 2.- Tracta a les persones com a fi en si mateixa, i no com a un mig per a aconseguir allò que tu vols. En altres paraules, no utilitzes a la gent. Una altra pista... el cognom d'aquest filòsof pareix que siga tret d'un futbolista de la Bundesliga.

Estat de tranquil·litat o de quietud que sent una persona. Situació de tranquil·litat i silenci. Situació en què no hi ha conflictes ni enfrontaments entre dos o més persones, països o parts enfrontades.

Capacitat d'assumir les conseqüències de les pròpies decisions i complir amb les obligacions.

Reconeixement i consideració del valor d'una persona o d'una cosa. És un dels valors morals més importants de l'ésser humà, perquè és fonamental per a aconseguir una harmoniosa interacció social. En aquest sentit, aquest valor ètic ha de ser mutu, i néixer d'un sentiment de reciprocitat. És un sentiment positiu que es refereix a l'acció d'acceptar i comprendre; és equivalent a tenir veneració, estima i reconeixement per una persona o cosa.

Dedicació i fermesa en les actituds i les idees o en la realització de les coses. Aquest valor és sinònim de constància, persistència, fermesa, dedicació i tenacitat. En aquest sentit, s'aplica tant en les idees, com en les actituds, en la realització d'alguna cosa, en l'execució de propòsits, en el treball, en els estudis o en les resolucions de l'ànim.