és cadascun dels apèndixs que tenen els peixos per a poder-se moure per l'aigua.
Comença per
B
és la part exterior de la boca que és dura i serveix per a picar i per a agafar els aliments.
Comença per
C
és un mamífer d'Austràlia que té la cua grossa i les potes del darrere també grosses i més llargues que les del davant. Camina i corre fent salts. Les mares porten els petits dins d'una bossa que tenen a la part de fora de la panxa.
Comença per
D
és un mamífer que viu al mar i sembla un peix. Pot arribar a fer dos metres i mig i té el morro llarg i prim.
Comença per
E
En plural, és cadascuna de les plaques petites que estan per damunt de la pell d'alguns animals, com els rèptils i els peixos.
Conté
F
s el conjunt dels canvis que fan alguns animals des que surten de l'ou fins que arriben a la forma d'animal adult. Una papallona passa per una.....comença sent un cuc i després li surten les ales i pot volar.
Conté
G
és un dels teixits que formen el cos de les persones i d'alguns animals. És més tou que els ossos i més fort que la carn. Hi ha .....a les articulacions dels ossos.
Comença per
H
Es diu de l'animal que manté una temperatura interna constant i independent de les variacions de la temperatura ambient.
Conté
I
Animal que es nodreix de plantes.
Conté
J
Comença per
K
Ocell de la mida d'una gallina que viu als boscos de Nova Zelanda. És de color bru, té un bec llarg i prim i no pot volar. Les seves potes són gruixudes i les ungles molt fortes. Les femelles ponen ous molt grossos.
Comença per
L
Comença per
M
Bossa ventral pròpia dels mamífers marsupials.
Conté
N
dues paraula per definir: és un òrgan hidroestàtic (situat entre l'esòfag i l'aorta dorsal, a sota de la columna vertebral) que estabilitza el peix o cetaci gràcies a l'aire que pot contenir. Per apropar-se a la superfície capta aire i així adquireix una densitat menor; en canvi, si pretén davallar, treu l'aire que conté i es fa més dens. També pot registrar els canvis de pressió. La seva funció principal és contrarestar el pes del peix dins l'aigua i facilitar la flotabilitat sense haver de fer esforços musculars.
Comença per
O
és una tapa que tenen alguns animals per a obrir i tancar les entrades del seu cos. Els caragols de mar tenen una peça dura i arrodonida que tapa el forat de la closca. Els peixos obren i tanquen els..... per fer passar l'aigua per les brànquies.
Comença per
P
és un organisme, la temperatura del qual varia considerablament. Aquest terme s'oposa a l'homeotèrmia que és quan un organisme manté l'homeostasi tèrmica. Normalment la variació de temperatura és conseqüència de la variació de la temperatura ambient
Comença per
Q
Grup de rèptils amb el cos protegit per una closca de plaques còrnies dorsal i un plastró ventral, dels quals surten el cap, la cua i les potes, que comprèn les tortugues.
Comença per
R
és un animal vertebrat que es mou arrossegant el cos per terra i té una pell dura coberta per unes plaques unides les unes amb les altres.Alguns --------- com els cocodrils, tenen quatre potes amb cinc dits; altres, com les serps, no tenen potes. Es reprodueixen per ous i no tenen temperatura constant.
Comença per
S
Serveix per que els animals que poden volar es puguin mantenir a l'aire i no es cansin.
Comença per
T
Conté
U
és un animal vertebrat que té el cos cobert de plomes, dues ales a la part de dalt del cos, dues potes i bec. Els ocells es reprodueixen per ous. La majoria d'ocells pot volar, com els coloms, els pardals i les àguiles.
Comença per
V
Un animal és ho es quan es reprodueix sense pondre ous. L'embrió d'aquests animals es desenvolupa dins el ventre de la mare. Els mamífers ho son són
Comença per
W
la quarta lletra final de l'abecedari
Conté
X
és un rèptil amb el cos llarg i cilíndric, amb quatre potes curtes i una cua llarga que es va fent estreta. Té el cos cobert d'unes escates petites i és de color blanc al ventre i verdós a l'esquena. adults fan més de 30 centímetres de llargària. Aquest animal s'alimenta sobretot d'insectes i de petits vertebrats, com granotes i ratolins.
