Marca la opció incorrecte sobre el treball in vitro.
A.
Un dels avantatges del treball in vitro és que no hi ha tantes interferències com en el treball in vivo.
B.
Un dels avantatges del treball in vitro és que els resultats obtinguts de treballar amb un òrgan in vitro es poden extrapolar a l'organisme sencer.
C.
Un dels desavantatges del treball in vitro és que s'han de simular molt bé les condicions en les quals es troba un determinat òrgan in vivo i això és difícil.
D.
Un dels avantatges de treball in vitro és que al treballar fora de l'organisme es poden tindre les variables molt més controlades i en els resultats hi haurpa menys variabilitat.
2.
Quin d'aquests passos no és un pas del cultiu d'òrgans i teixits?
A.
Posar l'òrgan en un medi de perfusió que permeti mantenir-lo viable. Aquest medi de perfusió és un medi salí que substitueix la sang i s'ha de subministrar per la vena.
B.
Estirpar l'òrgan mantenint la enervació i part del sistema vascular.
C.
Realitzar un cultiu secundari de les cèl·lules de l'òrgan extirpat en una superfície com un flascó.
D.
Mantenir la temperatura de l'òrgan constant.
3.
Quin d'aquests components no és necessari que contingui un medi de perfusió?
A.
És necessari que contingui oxigen en quantitat suficient per tal que el tampó estigui oxigenat.
B.
És necessari que contingui antibiòtics de baix espectre molt específics per determinades contaminacions com ara la contaminació per micobacterium.
C.
És necessari que contingui proteïnes i electròlits. Per exemple la BSA que ajuda a mantenir el potencial osmòtic i col·loidal.
D.
És necessari que hi hagi anticogulants com el EDTA o la heparina que eviten que es facin cualls que puguin obstruir l'òrgan i fer malbé tot el sistema.
4.
Quina de les següents coses no és necessària per mantenir un òrgan com ara al fetge en estat de perfusió?
A.
Per mantenir el fetge en estat de perfusió cal que aquest estigui canulat i a través de les cànules que permeten simular el sistema circulatori passi el medi de perfusió.
B.
Per mantenir un òrgan com el fetge en estat de perfusió és necessari que aquest estigui connectat a un sistema de diàlisi que actua com si fóssin els ronyons i permet eliminar allò que sobra per exemple si hi ha massa creatinina.
C.
Una bomba que actua com a cor.
D.
Totes les opcions són correctes.
5.
El manteniment de òrgans en un estat de perfusió és un sistema que també s'utilitza per tal de generar òrgans a partir de cèl·lules mare mesenquimals. Quin d'aquests òrgans s'ha provat d'obtindre d'aquesta manera primer que cap altre?
A.
Fetge
B.
Cor
C.
Pàncrees
D.
Ronyó
6.
El tall de teixits ens permet obtindre per exemple explants que són fragments d'un teixit original obtinguts amb bisturí. Quina d'aquestes afirmacions és falsa?
A.
Com més gran és el gruix del tall sempre que estigui entre 0,5-5mm menor és la proporció de cèl·lules trencades sobre cèl·lules intactes.
B.
No tots els teixits poden utilitzar-se per a fer un cultiu d'explants.
C.
El cultiu d'explants és limitat.
D.
Al fer els talls de teixit pot ser que obtinguem uns talls tals que siguin massa prims i no tinguem cèl·lules viables o bé siguin massa gruixiuts i les cèl·lules del mig morin per asfixia.
7.
Hi ha un aparell que s'anomena Using chamber. Aquest aparell és un aparell que permet mantenir els explants de teixit per exemple de intestí drets en la part apical de aquesta i els va subministrant corrents elèctirques. Aquest teixit segueix trobant-se en un medi de perfusió. Aquesta using chamber utilitza el voltatge i el relaciona amb la llei de Ohm per esbrinar una propietat del teixit que hem col·locat. Quina?
A.
Reactivitat.
B.
Elasticitat.
C.
Mobilitat.
D.
Permeabilitat.
8.
Hi ha bàsicament dos tipus de cultius cel·lulars. Un d'ells és el cutliu primari ja sigui d'òrgans, cèl·lules o teixits i té la característica que són mortals i per altra banda tenim els cultius de línies cel·lulars establertes que són cèl·lules immortals. Aquests cultius primaris s'obtenen directament per biòpsia de l'animal i tenen l'avantage que són models de la funció natural dins de l'organisme. No obstant tenen una vida limitada que les va degenerant (senescència) fins que acaben morint. Imaginem ara que volem obtindre les cèl·lules de fetge per fer un cultiu primari. Quin enzim utilitzariem?
A.
Papaïna.
B.
Prolastasa.
C.
Colagenasa.
D.
Caspasa.
9.
En quin d'aquests casos no parlaríem d'una línia cel·lular?
A.
Hem extret cèl·lules directament d'un animal i abans de cultivar-les primer les congelem.
B.
Cultiu de cèl·lules canceroses per primera vegada.
C.
Resembrat d'unes cèl·lules que provenen directament d'una biòpsia.
D.
Cèl·lules que cultivo que han patit un procés de inducció de tumors (timorogenicitat) abans de ser cultivades. Les hi hem aplicat una radiació.
10.
Què entenem per tumorogenicitat?
A.
La capacitat que té una cèl·lula immortal d'induïr la tumoració de cèl·lules no immortals pròximes.
B.
La conversió de les cèl·lules d'una línia cel·lular de normals a immortals.
C.
Capacitat que té un tipus de substància per convertir una cèl·lula en tumoral o immortal.
D.
La capacitat que té una línia immortal d'induïr tumors quan és inoculada a un animal.
11.
Les línies cel·lulars establertes, és a dir, les cèl·lues immortals, es poden obtenir de forma espontània després d'haver realitzat diferents pases o es pot induïr. Quins d'aquests mecanismes de transformació no és correcte?
A.
MECANISMES FÍSIC: Aplicar per exemple una radiació ionitzant. És a dir provocariem canvis en el genoma de la cèl·lula fent que passin a ser tumorals.
B.
BIOLÒGICS: Utilització de retrovirus que transportin en la seva càpside molècules d'un agent inductor de tumors.
C.
AGENTS QUÍMICS: Utilització de substàncies orgàniques inductores de tumors. Anomenats agents cancerosos.
D.
MECANISMES BIOLÒGICS: Fusió amb altres cèl·lules immortals.
12.
Com es veurien les cèl·lules sanes i vives dins d'un flascó de cultiu cel·lular?
A.
Les veuríem translúdices ja que els metabòlits que generen fan enterbolir el medi.
B.
Arrugades i negres ja que vol dir que hi ha molts components cel·lulars que la fan veure opaca. Indicatiu de bon estat cel·lular.
C.
Les veuríem que han crescut en forma de columna.
D.
Es veuríen brillants ja que les cèl·lules sanes són birefringents.
13.
Quan preparem un cultiu cel·lular hem de tindre una bona praxis per tal d'evitar contaminacions. Si hi ha hagut una contaminació una de les coses que veurem és que el color del medi que era vermell es torna groc ja que el pH s'ha acidificat. Quan el pH s'acififica vol dir que hi ha molts metabòlits en el medi, que hi està havent molt consum. Per tant això ens porta a pensar que allí hi ha alguna que també està creixent a banda de les nostres cèl·lules. En aquest cas mirem pel microscopi i veiem que estan surant unes boles rodones. Quin tipus de contaminació tenim?
A.
Contaminació per llevats.
B.
Contaminació per bacteris.
C.
Contaminació per micoplasma.
D.
Contaminació per una altra línia cel·lular.
14.
Quan preparem un cultiu cel·lular hem de tindre una bona praxis per tal d'evitar contaminacions. Si hi ha hagut una contaminació una de les coses que veurem és que el color del medi que era vermell es torna groc ja que el pH s'ha acidificat. Quan el pH s'acififica vol dir que hi ha molts metabòlits en el medi, que hi està havent molt consum. Per tant això ens porta a pensar que allí hi ha alguna que també està creixent a banda de les nostres cèl·lules. Per tal de saber si tenim contaminació per micoplasma podem utilitzar uns kits específics per PCR o podem afegir DAPI o Hoescht que són uns colorants que tenyeixen els nuclis de les nostres cèl·lules. Hem descobert que efectivament tenim contaminació per micoplasma. Què és el que hem observat en fer la tinció?
A.
Hem vist que hi ha boles que fan gemmes surant i també han quedat tenyides per el colorant.
B.
Hem observat unes boles surant de color brillant.
C.
El colorant ha canviat de color per la presència de micoplasma.
D.
Hem vist que els nuclis es veuen tèrbols, no es veu amb claredat.
15.
Com que el 90% de les cèl·lules encara que siguin sanes són dependents d'ancoratge sovint s'ha de fer un tractament als envasos per posar el medi de cultiu. Amb què pre-tractem els flascons per permtre una millor adhesió de les cèl·lules?
A.
fibronectina
B.
col·lagen
C.
pepsina
D.
adiponectina
16.
Si volem mantenir un cultiu primari o una línia cel·lular en criopreservació com hem de fer la congelació i la descongelació?
A.
La congelació ha de ser lenta en fases i la descongelació ràpida.
B.
La congelació ha de ser ràpida i la descongelació lenta en fases.
C.
Tant la congelació com la descongelació han de ser lentes en fases.
D.
Tant la congelació com la descongelació han de ser ràpides sense fases.
17.
Com s'han de processar les mostres de teixit en quant al nitrogen líquid a diferència de les cèl·lules en cultiu?
A.
Les mostres de teixit s'han de congelar lentament en nitrogen líquid.
B.
Les mostres de teixit s'han de congelar ràpidament amb nitrogen líquid.
C.
Per tal de congelar una mostra de teixit no cal que sigui ni una congelació ràpida ni lenta simplement que es congeli.
D.
Cap de les opcions anteriors és correcte.
18.
Quan volem fer un estudi histològic en lloc de congelar el que fem és afegir un solvent orgànic. Quin és aquest solvent?
A.
Isopropanol
B.
Cetona
C.
Formol
D.
Cloroform
19.
La homogeneïtzació és la primera fase per tal de fer un processat de les mostres biològiques i fer estudis. La homogeneïtzació és sinònim de disrrupció i és una tècnica força empírica. De quina d'aquestes coses NO depèn l'èxit d'aquesta disrupció?
A.
Del teixit de partida.
B.
De la temperatura del teixit a fragmentar.
C.
Del mètode de disrupció utilitzat.
D.
De les característiques fisico-químiques de la solució usada.
20.
Un dels mètodes d'homogeneïtzació més clàssics és el sistema mecànic. El sistema mecànic utilitza un politró que és un èmbol amb ganivetes. Per tal de fer la homogeneïtzació pel sistema mecànic com ha de ser la mostra i com ha d'estar el medi d'homogeneïtzació?
A.
La mostra ha de ser dura i le medi ha d'estar calent.
B.
La mostra ha de ser tova i el medi ha d'estar calent.
C.
La mostra ha de ser dura i el medi estar en fred.
D.
Cap de les opcions anteriors és correcte.
21.
Quina d'aquestes coses no sol tenir un medi d'homogeneïtzació?
A.
Solució salina per pantenir el pH i l'equilibri iònic.. Pot ser un tampó Tris o fosfat.
B.
Agents específics com la polivinilpirrolidina que elimina els compostos fenòlics per filtració.
C.
Agents que mantinguin la osmolaritat com ara la sacarosa o el sorbitol.
D.
Agents específcs com els agents intercalants com ara el bromur d'etidi.
22.
Les blenders són liquadores, barrejadores o turmiz i ens permeten proporcionar forces de tall. Algun tipus de cèl·lules però necessiten a més que s'afegeixin perles de vidres per poder produïr bé la homogeneïtzació i donar lloc a petites peces que després amb una centrífuga es descartaran aquelles que no s'hagin trencat. Quin tipus d'estructures necessiten de la addició de boles de vidre a les blenders o liquadores?
A.
Cèl·lules vegetals.
B.
Cèl·lules animals.
C.
Bacteris i llevats.
D.
Fongs i llevats.
23.
Per quina d'aquestes estructures no aniria tant bé el trencament amb dispositius mecànics per exemple amb una blender de ganivetes?
A.
Cèl·lules animals.
B.
Cèl·lules vegetals.
C.
Bacteris.
D.
Cap de les opcions anteriors.
24.
Quina tècnica de disrupció cel·lular és la més adequada per la lisi de les cèl·lules vegetals?
A.
A través de moldre, en aquest cas amb un molinet amb boles de vidre per el qual faríem passar la nostra mostra.
B.
A través de la sonicació que consisteix en aplicar ones sonores i ens permet obtindre uns fragments molt més petits i de forma molt més precisa.
C.
Utilitzant un pistó rotatori com el Potter-Elvehjem ja que la mida de les cèl·lules és gran i aquest mitjançant forces de tall per la distància entre el pistó rotatori i les cèl·lules permet produïr un homogenat.
D.
Moldre amb abrasius ja que la sorra o la alúmina té la mateixa mida que les estructures que volem trencar. Això es pot fer utilitzant petites quantitats de mostra.
25.
Un dels mètodes no mecànics de trencament són els mètodes enzimàtics. S'utilitzen molt per exemple per a bateris si volem recuperar un plasmidi. Volem que es trenqui la paret del bacteri però sense trencar molt el bacteri i això ens és molt útil. Hi ha un enzim en especial que ens permet trencar el peptidoglucà i en el cas dels bacteris gram negatius si afegim a més a més EDTA també ens permet solubilitzar la capa de lipopolisacàrid i també trencar el peptidoglucà. S'afegeix també un detergent iònic per acabar de solubilitzar la membrana cel·lular. Quin enzim dels següents és el que permet fer tot això?
A.
lisozima
B.
liticasa
C.
zimoliasa
D.
quitinasa
26.
Un altre mecanisme de homogeneïtzació no mecànica és utilitzar la autolisi que es fa utilitzant un dissolvent que és el toluè. Per quin tipus d'estructures podem utilitzar el mecanisme de autolisi?
A.
Cèl·lules animals.
B.
Cèl·lules vegetals.
C.
Llevats.
D.
Bacteris.
27.
Quina és una de les aplicacions més trascendents de la centrifugació?
A.
La disrrupció cel·lular.
B.
La separació de biomolècules.
C.
La purificació d'àcids nucleics.
D.
Rentat de mostres.
28.
Hi ha diversos tipus de centrifugacions. Un d'aquests tipus de centrifugacions utilitza volums grans o quantitats elevades de mostra. De quin tipus de centrifugació es tracta?
A.
Es tracta d'una centrifugació analítica on el que es mira són propietats hidrodinàmiques amb un equipament específic.
B.
Es tracta d'una centrifugació preparativa on el que es mira són propietats hidrodinàmiques amb un equipament específic.
C.
Es tracta d'una centrifugació analítica on el que es pretén és separar, aïllar o purificar cèl·lules. Purificar els diferents components cel·lulars.
D.
Es tracta d'una centrifugació preparativa on el que es pretén és separar, aïllar o purificar cèl·lules. Purificar els diferents components cel·lulars.
29.
Amb quina unitat es defineix la centrifugació sempre que dissenyem un protocol?
A.
S'utilitzen les g ja que aquestes són iguals en tots els aparells i no depenen del radi del rotor (no varien d'un aparell a un altre).
B.
S'utilitzen les rpm ja que aquestes no depenen del radi del rotor (no varien d'un aparell a un altre).
C.
S'utilitzen els metres ja que depenen del radi del rotor (no varien d'un aparell a un altre).
D.
S'utilitzen els m/s ja que es tracta d'una velocitat. Això sí, expressat de fora angular.
30.
Si fem una centrifugació quina d'aquestes partícules precipitarà abans que les altres?
A.
Una partícula de radi gran i menys densitat.
B.
Una partícula de radi petit i més densitat.
C.
Una partícula de radi gran i més densitat.
D.
Una partícula de radi petit i menys densitat.
31.
Sobre què ens dóna idea el coeficient de Sverdberg?
A.
La velocitat a la que caurà una determinada partícula.
B.
La dificultat de sedimentació d'una partícula determinada.
C.
La acceleració que se li hauria d'aplicar a una partícula.
D.
La mida d'una partícula.
32.
Si el coeficient de Sverdberg és molt petit per a una determinada partícula això què ens està indicant?
A.
Ens està indicant que aquella partícula serà més fàcil de precipitar. No necessitem tantes gravetats ni tant de temps.
B.
Ens indica que la acceleració que hem d'aplicar és menor que una altra de coeficient més gran.
C.
Ens indica que una partícula és molt més gran que una altra.
D.
Ens està indicant que aquella partícula cosarà més de precipitar. Haurem d'aplicar més temps i més gravetats.
33.
Els coeficients de sedimentació fan referència a la sedimentació de les partícules en un determinat medi a 20 graus cenígrads. De quin medi es tracta?
A.
Aigua
B.
Polietilenglicol
C.
Ficol
D.
Etanol
34.
Les centrífugues es classifiquen segons diferents criteris. Quin d'aquests criteris no utilitzem per classificar les centrífugues?
A.
Capacitat de refrigeració (refrigerades a 4 graus centígrads o no refrigerades)
B.
Màxima velocitat (30000-60000xg)
C.
Capacitat de tubs de centrífuga (6-24)
D.
Abència o presència de buit.
35.
Quant és l'equilibrat màxim de les centrífugues grans refrigerades?
A.
300 mg
B.
250 mg
C.
150 gr
D.
700 mg
36.
De quin d'aquests materials NO acostumen a ser els rotors de les centrífugues de baixa velocitat?
A.
Plexiglas
B.
Coure
C.
Acer
D.
Titani
37.
Quin tipus de rotor de centrífuga et permet en una mateixa tanda separar diferents tipus de partícules gràcies a la seva trajectòria més llarga?
A.
Rotor angle fix
B.
Rotor basculant
C.
Rotor vertical
D.
Cap de les opcions anteriors és correcte.
38.
El factor K d'un rotor ens permet comparar la eficiència d'un rotor no tenint només en compte la velocitat màxima. Tamvé considera el radi del rotor i la ruta de la partícula que és molt important a l'hora de veure la separació. Com més baix sigui el factor F vol dir que...
A.
Més llarg serà el temps de centrifugació.
B.
Major serà la velocitat màxima d'un rotor.
C.
Més curt serà el temps de centrifugació.
D.
Major serà la distància que recorren les partícules dins del tub de centrífuga.
39.
Hi ha un tipus de centrifiuació que utilitza un solvent formador de gradient amb una densitat similar a les partícules. Es tracta d'una solució isocràtica la qual forma gradient i es distribueix pel tub de centrífuga quan se li aplica la força centrífuga. De quin tipus de centrifugació es tracta?
A.
Centrifugació isopícnica.
B.
Centrifugació diferencial.
C.
Centrifugació isocràtica.
D.
Centrifugació zonal.
40.
En la centrifugació en gradient isodensitat el procés arriba a l'equilibri quan les densitats de les partícules s'igualen amb les del fluid del gradient. Això de què depèn?
A.
Depèn de les velocitats aplicades.
B.
Depèn de la densitat de flotació.
C.
Depèn de la massa de les partícules.
D.
Depèn de la acceleració angular aplicada condicionada per el tipus de rotor.
41.
Quin tipus de gradients per la centrifugació isodensitat podem utilitzar per separar macromolècules i nucleòtids?
A.
CIC i HI
B.
HI i NaI
C.
CIC i NaI
D.
Cap de les opcions anteriors és correcete.
42.
Quan fem una centrifugació per bandejar mostres de sang ¿com queden distribuïts els components?
A.
A la part superior queden el plasma i les plaquetes, a la part central les cèl·lules vermelles, i a la part inferior els limfòcits.
B.
A la part superior queden els limfòcits, a la part central el plasma i les plaquetes, i a la part inferior les cèl·lules vermelles.
C.
A la part superior queden les cèl·lules vermelles, a la part central els limfòcits, i a la part inferior el plasma i les plauqtes.
D.
A la part superior queden el plasma i les plaquetes, a la part central queden els limfòcits, i a la part inferior les cèl·lules vermelles.
43.
Per tal de separar àcids nucleics, proteïnes i virus s'acostumen a utilitzar medis iònics. Imaginem que en aquest cas el que volem fer és un fraccionament de lipoproteïnes. Quin material generador de gradients és el més adeqüat?
A.
Bromur de cesi.
B.
Clorur de cesi.
C.
Bromur de sodi.
D.
Iodur de sodi.
44.
Un dels compostos que es pot utilitzar per crear un medi i fer una separació per gradient de densitat és el clorur de cesi (CsCl). Quin és el component que separa millor i per el qual s'utilitzava majoritàriament aquest compost?
A.
Virus.
B.
Orgànuls.
C.
Proteïnes.
D.
Àcids nucleics.
45.
En biociències és molt comú l'ús de radioisòtops o isòtops estables com a traçadors. Per exemple per estudiar el transport de glucosa en una cèl·lula o per veure la acumulació de lípids en el teixit adipós. Per això s'utilitzen els anomenats isòtops. Els isòtops són...
A.
Àtoms amb mateix nombre atòmic però diferent nombre màssic.
B.
Àtoms amb mateix nombre màssic i diferent nombre atòmic.
C.
Àtoms que tenen major nombre de neutrons que emeten per tal de mantenir la estabilitat.
D.
Cap de les opcions anteriors és correcte.
46.
Quin dels següents radionúclids ntaurals (produïts per minerals o procedents de raigs còsmics) és el més present en els éssers vius?
A.
176Lu
B.
50V
C.
87Rb
D.
40K
47.
Per poder valorar les radiacions ionitzants i el dany que produeixen es treballa amb una sèrie de magnituds. Amb quina d'aquestes magnituds NO es treballa?
A.
Període de semidesintegració.
B.
Dosi absorbida.
C.
Dosi equivalent.
D.
Totes les opcions anteriors són correctes.
48.
Hi ha un dels paràmetres que utilitzem per valorar les radiacions ionitzants i els seus possibles danys que fa referència a la quantitat d'energia cedida per la radiació per unitat de massa de matèria irradiada. Com s'anomena aquest paràmetre?
A.
Activitat.
B.
Període de semidesintegració.
C.
Dosi absorbida.
D.
Dosi equivalent.
49.
HI ha una magnitud que és la dosi equivalent que s'utilitza per mesurar els efectes biològics de la radiació en l'organisme. Correspon a la dosi absorbida per la persona valorant el dany produït en funció del tipus de partícula. S'obté a partir del producte entre la dosi absorbida i un factor de ponderació de la radiació (Wr). Tenim dos tipus de radiacions. La radiació de neutrons i una radiació beta. Com serà el factor de ponderació en aquestes dues radiacions?
A.
El factor de ponderació de la radiació de neutrons serà més gran que el factor de ponderació de la radiació beta.
B.
El factor de ponderació de la radiació beta serà més gran que el factor de ponderació de la radiació de neutrons.
C.
Els factor de ponderació seràn iguals.
D.
Les respostes b i c són possibles.
50.
Amb quin d'aquests mètodes descontaminem el material que ha estat en contacte amb la radioactivitat?
