1
És un conjunt de cavitats aplanades, conductes i làmines limitats per una membrana, que omplen una gran part del citoplasma de les cèl·lules eucariotes. Aquesta membrana s'allarga i envolta completament el nucleoplasma, tot convertint-se en la membrana nuclear. A la mateixa cèl·lula aquest orgànul pot presentar dos aspectes: llis i rugós. El rugós s'anomena així perquè la seva superfície és coberta de multitud de ribosomes. En canvi el llis és lliure de ribosomes. Intervé en la síntesi de proteïnes i lípids, i també fa la funció d'emmagatzemar i transportar certes substàncies tant endògenes com exògenes d'un punt a un altre de la cèl·lula.
2
Estructura externa que envolta la cèl·lula. Forma un conjunt indivisible amb algunes parts internes de la cèl·lula, el que vol dir que no podem arrencar-la com si fos una làmina d'una ceba, posem per cas, ja que continua per l'interior formant nombrosos plecs. Les seves funcions són dues: • Limitar i donar forma a la cèl·lula, tot mantenint el medi intern. • Seleccionar i transportar aquelles substàncies que entren o surten de la cèl·lula i que són necessàries o perjudicials per mantenir la seva activitat. Químicament és formada per una doble capa de lípids en la qual s'hi insereixen molècules de proteïnes. Aquesta estructura es repeteix en les altres membranes que envolten els orgànuls cel·lulars i en el nucli. Les cèl·lules vegetals a més a més d'ella estan envoltades d'una capa molt rígida formada per cel·lulosa i que s'anomena paret cel·lular. En les cèl·lules animals és tan prima que durant molt de temps es va creure que no existia.
3
El nucli està separat del citoplasma per l'embolcall nuclear, una doble membrana coberta de gran quantitat de porus que permeten el pas de moltes substàncies en ambdues direccions. Hi té unit el reticle endoplasmàtic i, de fet, ella no és més que un prolongació de la membrana d'aquest orgànul.
4
És un conjunt d'orgànuls situats prop del nucli en les les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Està format per unes estructures en forma de bosses o sacs aplanats anomenats dictiosomes. Desprèn unes petites bossetes plenes de substàncies que poden ser de dos tipus: lisosomes (si porten substàncies digestives) o vesícules de secreció (en aquest cas es dirigeixen cap a la membrana i aboquen el seu contingut a l'exterior, tot soldant-s'hi i fent-la créixer o regenerar-se). La funció d'aquest orgànul és exercir el paper d'organització de la circulació mol·lecular de la cèl·lula: fa el transport, maduració, acumulació i secreció de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic. També sintetitza i uneix substàncies que més tard formaran part de la membrana plasmàtica i realitza la síntesis de glúcids que formaran la paret cel·lular en el cas de les cèl·lules vegetals.
5
És un líquid viscós i incolor format per aigua i nombroses biomolècules dissoltes (proteïnes, glúcids, ADN i ARN...). Està separat del citoplasma per la membrana nuclear. En ell podem trobar la cromatina, els cromosomes en el moment de la reproducció i un orgànul esfèric anomenat nuclèol.
6
Són uns orgànuls citoplasmàtics exclusius de les cèl·lules vegetals. Normalment són de color verd per la presència d'una substància química d'aquest color anomenada clorofil·la. Tot i això, en alguns casos poden tenir d'altres colors per l'existència d'altres substàncies amb colors diferents. Són d'una importàcia fonamental ja que en ells té lloc la fotosíntesi. La fotosíntesi és un complex procés químic pel qual els éssers vius amb clorofil·la a partir d'aigua, sals minerals i CO2 elaboren matèria orgànica en presència de llum solar. El seu nombre forma i tamany varien d'unes cèl·lules a unes altres. per exemple en les cèl·lules de les algues solen haver-n'hi un o dos de molt grossos i de molt variades formes (esfèrics, estrellats, anellats, en cinta...). En canvi, en les plantes superiors n'hi pot haver fins a quaranta i la seva forma és ovalada o esfèrica. La seva estructura és força complexa. Tenen dues membranes, una d'externa que la delimita i una altra d'interna amb nombrosos plecs cap a l'interior anomenats lamel·les. En aquests plecs hi ha situats uns corpuscles apilats que es diuen grana, de color verd, i és en ells on està situada la clorofil·la. L'espai que queda entre els grana s'anomena estroma. Contenen una petita quantitat d'ADN diferent del del nucli i uns pocs ribosomes diferents dels citoplasmàtics.
7
Són orgànuls cel·lulars que tenen forma allargada, com un bastonet. Es troben repartits per tot el citoplasma. El seu nombre és alt en general, tot i que varia d'unes cèl·lules a d'altres. Tenen una estructura complexa. Són envoltats per dues membranes, l'exterior és llisa i la interior té nombrosos plecs anomenats crestes. L'espai interior, anomenat matriu, és ple d'un líquid amb nombroses substàncies dissoltes. Cal remarcar especialment que dues d'aquestes substàncies són Àcid desoxiribonucleic (ADN) i Àcid ribonucleic (ARN) diferents dels que hi ha al nucli. Ells tenen una importantíssima funció. Realitzen un conjunt de processos químics anomenats respiració cel·lular, amb la qual es proporciona a la cèl·lula l'energia necessària per a realitzar totes le seves activitats.
8
Cèl·lules en les quals la principal característica és que no posseeixen membrana nuclear. En general són mes petites que les eucariotes, més primitives i no formen teixits especialitzats. Només les trobem en dos grups de microorganismes: bacteris i cianobacteris. Tenen una membrana plasmàtica però a més a més tenen una paret cel·lular que no és de cel·lulosa sinó d'una altra substància anomenada mucopolisacàrid. Els únics orgànuls que té són els ribosomes, més petits però molt nombrosos, i la resta de funcions (respiració, algunes la fotosíntesi...) les fan en uns plecs de la membrana anomenats mesosomes. Tenen un únic cromosoma anul·lar o circular bastant enrotllat i d'estructura senzilla. A la membrana poden tenir cilis (molts filaments i curts) o flagells (pocs filaments i molt allargats) que els permeten el moviment.
9
Són els orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l’herència biològica. Es troben en el nucli i tenen forma de bastonet allargat o filamentós. Químicament estan formats per una doble cadena d'ADN (Àcid desoxiribonucleic). Només poden veure's clarament durant els processos de divisió cel·lular, ja que si no el material es troba dispers i granulat formant la cromatina. Quan apareixen tenen la forma de dos corpuscles cilíndrics amb un estrenyiment anomenat centròmer que els divideix en dos braços. Els bacteris solen tenir un sol cromosoma, però en els organismes superiors la quantitat de material genètic és molt gran i l'ADN es reparteix entre diversos d'ells.
10
És el medi cel·lular comprès entre la membrana plasmàtica i el nucli. S'hi poden observar dues parts: • Hialoplasma: és un líquid viscós format per aigua en un 70-85 % i la resta són proteïnes, lípids, glúcids, àcids nucleics i sals minerals. En ell s'hi realitzen nombroses reaccions químiques en llocs concrets, per la qual cosa la seva composició no és homogènia. • Orgànuls cel·lulars: són petites òrgans d'estructura i tamany divers que realitzen funcions ben especialitzades, sobretot en la cèl·lula eucariota. En general totes les cèl·lules contenen totes les classes d'orgànuls cel·lulars, si bé podem trobar petites diferències entre les cèl·lules animals i cèl·lules vegetals.
11
Cèl·lules que formen part de tots els animal i vegetals tot formant teixits, i també les trobem a la gran majoria de microorganismes (protozous, algues unicel·lulars i fongs unicel·lulars). Són les més abundants en el conjunt dels éssers vius. Tenen l'estructura clàssica membrana-citoplasma-nucli. La característica pròpia és que posseeixen un nucli amb membrana nuclear ben diferenciat del citoplasma. També tenen una sèrie d'orgànuls bastant complexos: ribosomes, aparell de golgi, mitocondris, , vacúols, lisosomes, reticle endoplasmàtic, cloroplasts ... Dins el nucli trobem la cromatina que forma els cromosomes.
12
És una massa granulosa formada principalment per proteïnes i ADN, i es troba dispersa pel nucli durant el temps que la cèl·lula no es troba en fase de reproducció. Quan la cèl·lula inicia la seua reproducció ella es va enrotllant i van apareixent els cromosomes, unes estructures en forma de bastó que són cabdals en la transmissió de la informació genètica.
13
Són uns orgànuls cel·lulars amb forma de petits granets que podem trobar lliures pel citoplasma o bé enganxats en el reticle endoplasmàtic rugós (només a les cèl·lules eucariotes). Són molt importants degut a la seva intervenció en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula. Estan constituïts per dues subunitats corpusculars unides fortament, una d'elles formada per Àcid Ribonucleic (ARN) i l'altra per un compost proteic. El seu nom prové, justament, de l'ARN del qual és fomat. Se'ls troba ben abundosament en totes les cèl·lules vives, per exemple al voltant d'uns 10.000 en un bacteri simple com és l'Escherichia coli.
14
Són uns petits orgànuls cel·lulars que es troben en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals. Són petites bossetes o vesícules que contenen substàncies que intervenen en la digestió dels compostos que entren a la cèl·lula, i també intervenen en la destrucció dels orgànuls cel·lulars que van envellint. Una altra funció seria la destrucció dels bacteris que fagociten els glòbuls blancs. Es formen a partir de plecs més o menys esfèrics que es desprenen de l'aparell de Golgi.
15
Són unes cavitats més o menys esfèriques envoltades per una delicada membrana. Són plens d'algun fluid més o menys espès. La seva funció és emmagatzemar substàncies ja siguin de reserva o bé perquè són tòxiques per a la cèl·lula. Els podem trobar tant a les cèl·lules animals com a les vegetals. A les animals són petits i poc nombrosos, i no sofreixen cap canvi característic. Podem remarcar els digestius, que apareixen en alguns microorganismes després de la ingestió d'aliment, o els contràctils relacionats amb la expulsió a l'exterior de productes d'eliminació. En canvi en els vegetals el suc característic pot contenir sals minerals, glúcids, olis, resines, substàncies proteiques, pigments, tanins, alcaloides... Normalment la cèl·lula vegetal jove té molts i petits que augmenten de tamany i es fusionen mentre aquella creix, fins a formar-se'n un de sol que ocupa un gran part del volum cel·lular.
16
És un petit corpuscle més o menys esfèric que pot trobar-se a l'interior del nucli. Pot haver-n'hi un o més d'un i normalment es presenta a tot tipus de cèl·lules. Són uns corpuscles bastant densos i estan formats per proteïnes, Àcid desoxiribonucleic (ADN) i Àcid Ribonucleic (ARN). La seua funció és sintetitzar el material que més endavant formarà part dels ribosomes.
17
És generalment l'orgànul més gran de la cèl·lula i va ser el primer que es va observar al microscopi òptic. Moltes vegades ocupa una posició central, però pot trobar-se desplaçat. El tamany també varia d'una cèl·lula a una altra. El més habitual és que n'hi hagi un de sol però es dóna el cas que alguns protozous, per exemple el parameci, en tenen dos o més. Podem distingir-hi dues funcions: • Dirigeix i provoca tota l'activitat bioquímica que s'esdevé en el citoplasma i en els orgànuls cel·lulars. • Conté els factors hereditaris que determinen l'estructura i funcionament de cada cèl·lula i de la globalitat de l'ésser viu, i també marquen el complex procés de divisió cel·lular. Cal recordar que només el tenen les cèl·lules eucariotes. Està envoltat per una membrana nuclear. A l'interior hi podem trobar un plasma nuclear amb nombroses substàncies dissoltes, uns granets anomenats cromatina, el nuclèol i els cromosomes.
