Ismes

Doctrina político-social que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l'estat i de la propietat privada.

Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema). La tècnica avançada exigeix d'utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l'abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d'aquests mitjans significa propietat d'alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball.

Document signat per l'assemblea de l'ONU, a París, el 1948, al qual s'han adherit gairebé tots els estats. Compost d'un preàmbul i de 30 articles, reconeix el dret a la vida, a la llibertat, a la seguretat, a la lliure associació i a la resistència contra l'opressió, entre d'altres, com a drets fonamentals i irrenunciables de tota persona humana.

Sistema de producció en què predominen les relacions mercantils. És pròpia dels estats capitalistes.

Fons destinat a la concessió de crèdits als països menys desenvolupats en condicions més favorables que les de mercat, i que formen part de l'Ajut Oficial al Desenvolupament. Aquest instrument té un doble caràcter, d'una banda és un mecanisme comercial orientat al foment de les exportacions del país que concedeix el crèdit, ja que en molts casos aquests països estan condicionats per l'adquisició de productes fabricats al país donant, i d'altra banda són uns recursos en condicions favorables per al país que els rep i que ajuden al seu desenvolupament.

Nom amb què es coneix la Iniciativa de Defensa Estratègica (IDE), programa militar nord-americà impulsat per l'administració Reagan i iniciat el 1983. Consistia en la creació d'un sistema antimíssils, basat en satèl.lits, que tenia com a objectiu neutralitzar un atac nuclear. Es projectava crear una xarxa defensiva del territori dels Estats Units amb canons làser instal.lats a l'espai que destruirien en ple vol qualsevol míssil llançat des de bases enemigues.

Granja col.lectiva soviètica, sorgida el 1917 com a associació cooperativa, de caràcter socialista, de camperols per a la producció agrícola. Foren la base de l'organització de l'agricultura soviètica des del 1928. Els mitjans de producció i la producció mateixa eren col·lectius, i la retribució depenia sobretot dels guanys de la col·lectivitat. La direcció del kolkhoz era a les mans de la col·lectivitat i dels seus òrgans representatius. Les terres eren treballades col.lectivament, tot i que es permetia als agricultors disposar de petits horts familiars.

Ideologia i pràctica política que propugna l'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic i militar sobre uns altres pobles. Tendència d'un estat a l'expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles. Referit, de primer a l'expansió territorial, el terme fou aplicat, amb l'inici de la industrialització, a la política econòmica expansionista.

Doctrina sobre la intervenció de l'Estat per al control del nivell d'activitat econòmica.

Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica com a dret per a tots els homes. Al segle XIX els partidaris del liberalisme polític es basaren en unes formes democràtiques de govern: creació de parlaments, dret al vot, igualtat davant la llei, llibertat de premsa, d'associació, de creences, etc. Doctrina política sorgida de la Revolució Francesa i difosa ràpidament per tot Europa durant la primera meitat del segle XIX, que defensa la llibertat individual, el règim constitucional, la divisió de poders, la sobirania nacional, la participació ciutadana en l'activitat política i la llibertat econòmica.

Conflicte estudiantil: tancament de Nanterre i irrupció de la policia a la Sorbona; amb la fi de canviar el sistema político-econòmic francès

Actitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny ètico-polític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.

Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l'estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d'aquest mateix estat.

Política econòmica dirigida a protegir l'economia d'un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera. Aquesta política es tradueix en diferents nivells d'intensitat, i pot anar des de prohibicions d'importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d'aquella protecció, graduant l'alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar.

Nom amb què era conegut el proletariat a l'època de la Revolució Francesa. Els tres primers estats eren constituïts, segons l'ordre jeràrquic de l'antic règim, per la clerecia, la noblesa i la burgesia.

Període de la història de França (des de la formació dels Estats Generals, 5 de maig de 1789, fins al cop d'estat del 18 de brumari, 1799) que provocà la caiguda de l'antic règim i la presa del poder polític per part de la burgesia. La societat de l'antic règim no s'adequava a la nova realitat econòmica i social, en excloure del poder polític el sector més dinàmic de la societat, la burgesia, que esdevingué classe revolucionària. Les classes populars, víctimes de la crisi econòmica, forniren les forces de xoc revolucionàries. La filosofia de la Il·lustració, en proclamar la dignitat de l'home i els ideals de progrés i felicitat, assentà les bases ideològiques.

Moviment feminista per a la consecució del vot, o pel vot universal. Les dones britàniques són les que més aviat i més durament portaren a terme aquest moviment.

Transformació del món en un espai únic, tot i ser desigual, pel que fa a la producció, la distribució i el consum de béns. Nom que hom dóna a determinats trets del capitalisme a partir de les dues darreres dècades del s XX. Designa sobretot la intensificació dels intercanvis de persones, béns i serveis i la interdependència econòmica a escala mundial.

Fórmula de dret internacional segons la qual un país justifica la seva exclusió d'un conflicte o d'una tensió momentània i regula les obligacions consegüents.

A la Rússia tsarista, cadascun dels consells obrers creats durant la revolució del 1905. Malgrat la repressió, renasqueren el 1917.

Expressió, que hom acostuma a traduir per 'Nova Oportunitat', utilitzada per Franklin D.Roosevelt com a senyera política en les eleccions presidencials nord-americanes del 1932, les primeres després de la gran depressió econòmica del 1929. Guanyada l'elecció, hom donà el mateix nom a una sèrie de lleis federals amb les quals hom aconseguia que el sistema econòmic nord-americà, fins aleshores regit exclusivament per les lleis de l'oferta i la demanda, fos fortament intervingut pel govern federal.

Teoria que propugna que l'home és condicionat per unes estructures i una societat que ell mateix ha creat a través d'aquest procés històric. L'home viu en un estat d'alienació que li impedeix de progressar i de realitzar-se humanament. Són les estructures econòmiques de la primera revolució industrial les que han condicionat l'home a un treball alienat, explotador, a les grans fàbriques.

El 6 d'octubre de 1973 (dia del Yom Kippur), Síria i Egipte van desencadenar una guerra simultània i per sorpresa contra l'Estat d'Israel (la quarta guerra araboisraeliana). Igualades, les hostilitats foren breus: acabaren el 24 d'octubre.

Granja estatal soviètica, en què l'agricultor era assalariat i retribuït com a tal. Creats el 1917, en passar a mans de l'estat les grans explotacions privades, la importància dels sovkhozos cresqué en nombre d'hectàrees conreades en aquest règim i en mecanització.