Etiologia
Malaltia
Salut
Anamnesi
Anatomia:
Símptomes
Anatomia patològica:
Diagnosi
Signes
Semiologia
Part de la medicina que s’ocupa de l’estudi dels signes i símptomes de les malalties.
Estudi de les causes.
Coneixença que hom adquireix de l’estat psico-físic del malalt per l’observació del signes diagnòstics; Art de distingir una malaltia d’una altre.
Estat complet de benestar físic, psíquic i social i no solament l’absència d’afeccions o malalties.
Alteració estructural o funcional de l’organisme que té com a conseqüència la pèrdua de salut.
Estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació immediata i recorrent generalment a la dissecció de les parts que l’integren.
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i teixits com a conseqüència dels agents morbosos.
Elements subjectius, percebuts només pel pacient, com l’astènia, els marejos i el dolor.
Qualsevol manifestació objectivable, perceptible per a l’observador.
Part de la història clínica d’un malalt que recull d’ell mateix o d’altres persones els antecedents familiars i personals amb vista al diagnòstic.
Mal
Patocronia
Nosologia
Nosa
Malalt
Nosografia
Morbós-osa
Patogènia
Història clínica
Morb
Estudi o descripció de les malalties de forma individual.
Parts de la patologia que estudia el mecanisme pel qual les causes morboses actuen damunt l’organisme per produir la malaltia.
Afectat de malaltia, mancat de salut; dit d’una persona com d’una part del cos.
Relatiu o pertanyent a la malaltia. Que és inici o efecte de malaltia.
Part de la medicina que descriu, diferencia i classifica les malalties. També anomenada nosotàxia.
Estudia el desenvolupament, en el temps, de la malaltia.
Relació de les dades obtingudes per l’interrogatori, per l’observació del malalt i pels exàmens complementaris.
Dit d’allò, la presència del qual dificulta una acció, intercepta el pas i priva el bon funcionament, etc.
malaltia.
Alteració de les condicions anatòmiques i fisiològiques amb sofriment físic. També és emprat com a terme equivalent a malaltia, dolor i ferida.
Diagnòstic
Pronòstic
Patologia
Terapèutica
Pronòstic
Patogen
Síndrome
Causal o etiològic
Patogènesi
Terapèutica
Quan ataca la causa que produeix la malaltia.
Estudia els trastorns anatòmics i fisiològics que formen les malalties, símptomes i signes pels quals es manifesten les causes que les produeixen.
Conjunt de modificacions i reaccions cel·lulars que tenen lloc durant el desenvolupament d’una malaltia.
Conjunt de signes i símptomes que coexisteixen a un mateix temps i caracteritzen un procés morbós.
Que és causa de malaltia.
Aplicació de mesures per curar la malaltia o alleugerir al pacient.
Identificació de la malaltia a partir dels símptomes i signes i amb l’ajuda de tècniques auxiliars.
Part de la medicina que s’ocupa dels mitjans emprats en el tractament de les malalties i de la seva manera d’aplicar-los.
Acte de conjecturar pel qual el metge preveu el curs i el final de la malaltia i totes les seves eventualitats possibles.
Previsió sobre el futur del pacient. Es fa respecte la vida i a la funció dels òrgans afectats. Pot ser: lleu, greu, gravíssim i fatal.
Agudes
Nosologia
Inflamatòries
Etiopatogènic
Cròniques
Hipertròfiques
Atròfiques
Per modificació cel·lular
Patocrònic
Pal·liatiu
Aquestes modificacions poden ser tant de quantitat com en la morfologia.
Quan augmenten el volum cel·lular.
De curta duració (fins a 3 mesos).
Intenta alleugerir al pacient.
Davant l’agent agressor l’organisme respon amb la inflamació. (malalties infeccioses i no infeccioses).
Estudia les malalties segons la seva durada.
Estudia les malalties atenent a la causa i als seus mecanismes desencadenants.
Estudi de les malalties. Per poder fer-ho cal endreçar-les; d’això se n’ocupa la nosotàxia.
Quan disminueixen el volum cel·lular.
De llarga durada (+ 3 mesos).
Degeneratives
Psicogèniques
Constitucionals
Al·lèrgiques
Hereditàries
Tumorals o neoplàsiques
Congènites
Generals
Metabòliques
Localitzades
Ocasionades per canvis químics a nivell cel·lular. S’anomenen habitualment afegint el sufix –osi a l’òrgan o a la substància alterada. (nefrosis).
Quan en la seva determinació tenen especial importància els motius psíquics i socials.
Es contrauen durant la vida intrauterina i es manifesten ja en el moment del naixement.
Produïdes per reaccions exagerades dels organismes davant d’un estímul extern específic.
Són aquelles en les que hi ha una alteració dels processos d’assimilació i desassimilació.
Quan afecten un aparell o sistema determinat. (malalties de l’aparell digestiu, circulatori, respiratori, locomotor, endocrí...)
Es transmeten en el moment de la fecundació a través dels cromosomes i es manifesta en el moment del naixement o en edats posteriors.
Quan hi ha alteracions en la morfologia cel·lular i en el nombre de cèl·lules.
Quan afecten tot l’organisme.
A les malalties hi ha factors constitucionals; tot i això, en certes malalties aquest factor és clarament predominant i per això reben aquest nom.
Període prodròmic
Al·lergologia
Angiologia i cirurgia vascular
Període d’incubació
Període d’estat
Període d’invasió
Aparell digestiu
Acabament de la malaltia
Anàlisis clínics
Anestesiologia i reanimació
La malaltia s’anuncia amb manifestacions inespecífiques: cansament, malestar, febre...
Curació, seqüeles, cronificació i mort.
Especialitat que s’ocupa de la patologia de l’estómac i budells.
Es manifesten els signes i símptomes que caracteritzen una malaltia concreta.
Branca de la medicina que estudia la patologia del sistema vascular arterial, venós i limfàtic.
Els signes i símptomes apareguts en la fase anterior arriben al seu punt màxim.
L’agent agressor actua sense donar cap manifestació subjectiva ni objectiva.
Branca de la medicina que estudia els aspectes farmacològic, fisiològic i clínic de l’anestèsia.
Denominació antiga que inclou l’hematologia, la bioquímica-clínica, la microbiologia i la parasitologia.
Branca de la medicina que estudia les al·lèrgies, la seva etiologia, diagnòstic i tractament.
Cirurgia general i de l’aparell digestiu
Cirurgia maxil·lofacial
Cirurgia toràcica
Cirurgia plàstica i reparadora
Cardiologia
Bioquímica clínica
Cirurgia
Dermatologia mèdico-quirúrgic
Cirurgia cardiovascular
Cirurgia pediàtrica
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia del cor.
part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos.
Inclou la cirurgia general i la que té per objecte les malalties de l’aparell digestiu.
Especialitat que s’ocupa de la determinació de paràmetres bioquímics en mostres biològiques humanes.
La que té per objecte les vísceres toràciques, generalment amb l’exclusió de les que són incloses en la cirurgia cardíaca.
Cirurgia que té per objecte el cor o els grans vasos intratoràcics.
La que té per objecte la reparació, la reconstrucció d’alguna part danyada de l’organisme per tal de tornar-li la seva forma.
La que té per objecte les malalties dels infants.
La que té per objecte la cara, i especialment la boca i els maxil·lars.
Part de la medicina que té per objectiu tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc, per mitjà d’operacions manuals o instrumentals.
Immunologia
Medicina interna
Medicina legal
Farmacologia clínica
Geriatria
hemoteràpia
Endocrinologia
Hematologia
Nutrició
Medicina familiar i comunitària
Estudi de l’anatomia, fisiologia i patologia de les glàndules de secreció interna, i del mecanisme d’acció i dels efectes de les seves hormones.
Estudi de l’ús dels aliment en les dietes i en les terapèutica.
Ciència que estudia els mecanismes fisiològics de resposta dels organismes enfront la presència de microorganismes, toxines o antígens.
Comprèn l’estudi, el diagnòstic i la terapèutica de les malalties que afecten tot l’organisme.
Estudi de l’acció dels medicaments en els malalts: mecanisme, metabolisme, indicacions terapèutiques, posologia, toxicitat.
Part de la patologia, branca de la gerontologia, que estudia les malalties pròpies de la vellesa.
Tracta de la relació entre els problemes biològics i mèdico-quirúrgics i les ciències jurídiques i socials, especialment el dret penal.
Assistència extrahospitalària pel metge de capçalera.
Estudi dels elements citoimmunològics de la sang i al de les malalties que es manifesten per alteracions d’aquests elements.
terapèutica mitjançant sang o alguns dels seus derivats.
Neurocirurgia
Pneumologia
Medicina preventiva
Medicina forense
Neurologia
Obstetrícia
Medicina nuclear
Medicina del treball
Microbiologia
Nefrologia
Part de la biologia que estudia els microorganismes.
Diagnòstic i tractament amb substàncies radioactives, excloses la radiologia, la röntgenteràpia i la cobaltoteràpia.
Estudia i posa en pràctica les mesures individuals i col·lectives per a evitar les malalties.
Part de la medicina que s’ocupa de la gestació, el part i el puerperi (sinònim de tocologia).
Part de la medicina que estudia els pulmons i les vies respiratòries en general, i especialment llurs malalties.
Part de la cirurgia que s’ocupa del sistema nerviós.
La que té per objecte vetllar per la salut dels obrers, procurant que les condicions de treball no impliquin risc.
Branca de la medicina legal que tracta de l’aplicació dels fets mèdics als problemes legals.
Branca de la medicina interna que s’ocupa de l’anatomia, la fisiologia i la patologia del ronyó.
Branca de la medicina que s’ocupa de l’anatomia, la fisiologia i la patologia del sistema nerviós.
Traumatologia
Oftalmologia
Rehabilitació
Reumatisme
Oncologia mèdica
Pediatria
Oncologia radioteràpica
Ortopèdia
Otorrinolaringologia
Urologia
Salut pública
Psiquiatria
Ginecologia
Branca de la medicina que estudia l’aparell genital femení, compreses les glàndules mamàries, i totes les seves anomalies.
Inclou la röntgenteràpia i la cobaltoteràpia i tractament locals de malalties proliferatives amb isòtops.
Té la finalitat de prevenir, recuperar i rehabilitar l’individu i obtenir-ne un òptim nivell de salut.
tractament mecànic, cinètic, postural o quirúrgic de les deformacions o desviacions dels ossos i les articulacions.
Branca de la patologia que tracta els tumors.
Conjunt de coneixements sobre els traumatismes i llurs efectes.
Malalties d’etiologia variada, sovint incerta, que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d’alguna parcel.la de l’aparell locomotor
Branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de l’aparell urinari i, en l’home, l’aparell reproductor.
S’ocupa de la recuperació mitjançant procediments adequats d’una habilitat corporal que, a causa d’una malaltia o traumatisme, s’havia perdut.
Estudia el creixement i el desenvolupament del infants fins a l’adolescència i que s’ocupa de les seves malalties i tractaments.
Part de la medicina consagrada a l’estudi, diagnòstic, el tractament i la prevenció dels desordres mentals orgànics i no orgànics.
Part de la medicina que s’ocupa de l’ull i de les seves malalties.
Part de la medicina que s’ocupa de l’anatomia, fisiologia i la patologia de l’orella, el nas i la laringe i de les relacions entre elles.