La situació lingüística en la que hi ha un canvi entre la llengua de l’àmbit familiar i la llengua de l’escola, rep el nom de:
A.
la submersió lingüística.
B.
bilingüisme subtractiu.
C.
multilingüisme cultural.
2.
Dins del programa de transició o compensatori podem trobar dos variants:
A.
variant transicional i unilletrada
B.
variant multilingüística i transicional.
C.
variant unilletrada i alfabètica.
3.
Assolir en l’aprenentatge de la llengua el bilingüisme i el biculturalisme són propis:
A.
d’un programa de submersió lingüística.
B.
del programa compensatori.
C.
del programa de manteniment.
4.
En la immersió tardana l’alumne:
A.
té la llengua 2 com a matèria i aquesta sols esdevé vehicular a partir del darrer curs de l’educació primària o ja en secundària.
B.
les dues llengües s’introdueixen al mateix temps, bé al principi de l’educació primària o al final d’aquesta.
C.
les dues alternatives a i b són falses.
5.
En les situacions de minorització lingüística és important ...
A.
l’ús de documents reals, crear contextos, els elements culturals i la gamificació de les regles ortogràfiques...
B.
l’ús de documents reals, crear contextos, els elements culturals i una actitud positiva...
C.
l’ús de documents reals, crear contextos, la gamificació de les regles ortogràfiques i la transferència de competències entre les dues llengües...
6.
Cadascun dels estadis en el procés d’adquisició del sistema lingüístic d’una segona llengua és el ...
A.
intake.
B.
output.
C.
llengua meta.
7.
El cabal lingüístic o (input) que conté elements o estructures lingüístiques lleugerament superiors al nivell de competència actual d’un aprenent de la llengua 2, es coneix pel nom de ...
A.
output comprensible.
B.
input comprensible.
C.
interllengua.
8.
La intervenció educativa davant una llengua minoritzada està centrada en:
A.
l’ús vehicular en l’entorn educatiu, mostrar actituds positives envers aquesta, presentar documents reals i relacionar les dues llengües presents en el context.
’augment de la presència social, incentivar la interacció entre l’alumnat, corregir les interferències lingüístiques de les llengües en contacte.
9.
En els programes de segregació...
A.
la llengua minoritzada s’estudia com a matèria.
B.
la llengua minoritzada és mitjà d’instrucció.
C.
la llengua dominant esdevé matèria curricular i instrucció.
10.
L’estabilització de determinades construccions en els usos d’una llengua i que són considerades errades rep el nom de:
A.
intake.
B.
output
C.
fossilització.
11.
Adolf Perinat (1986) estableix que el que s’aprèn...
A.
està lligat al context cultural, configurat per com s’aprèn i l’alumne aprèn a aprendre en cada context cultural.
B.
està lligat al context cultural, configurat per la metodologia del docent i l’alumne aprèn a aprendre en cada context educatiu.
C.
està lligat al context familiar, configurat per com s’aprèn i l’alumne aprèn a aprendre en cada context educatiu.
12.
Aquells elements que l’alumne aprèn en la llengua primera i pot transferir a la llengua 2 o inclús a una tercera, són:
A.
la competència lingüística general.
B.
la competència comunicativa general.
C.
les respostes a i b són correctes.
13.
El context d’aprenentatge a l’aula de llengua té l’objectiu:
A.
de posar de manifest la descodificació de la llengua, l’aprenentatge metalingüístic i la comprensió del text.
B.
d’acostar l’alumnat a les intencions comunicatives del llenguatge en una situació determinada.
C.
de crear un clima motivador que anime els alumnes a interactuar en la llengua objecte d’estudi.
14.
La transferència negativa és:
A.
quan l’aprenent utilitza estructures de la llengua 1 en la llengua meta sent incorrectes en aquesta.
B.
és una habilitat mitjançant la qual no es poden previndre dificultats comunicatives.
C.
les dues alternatives anteriors són certes.
15.
El Tractament Integrat de Llengües i Continguts pretén:
A.
unificar criteris en el disseny d’activitats, la concreció de continguts a assolir en les distintes llengües i aconseguir un paper més actiu de l’alumnat.
B.
unificar criteris en el disseny d’activitats i la concreció de continguts a assolir en les distintes llengües.
C.
les dues opcions són falses.
16.
La pragmàtica del llenguatge està centrada en assolir:
A.
el coneixement i domini de les variants dialectals de la llengua.
B.
el domini de les normes d’interacció social.
C.
un llenguatge funcional i creatiu.
17.
El responsable en la benvinguda de l’alumnat d’acollida és:
Créer jeu
