Créer jeu
Coneixement sobre els diferents gèneres textuals
Consciència metalingüítica
Habilitats cognitives
Estratègies de producció escrita
Les representacions sobre les diferents llengües i cultures
Les habilitats cognitivolingüístiques.
Coneixement conceptual
Llenguatge descontextualitzat
Les estratègies de processament de la informació i les tècniques d’estudi i de treball intel·lectual.
Tomates
Estratègies lectores
Torre Eiffer
Coneixement del món
És la capacitat de tractar el llenguatge com un objecte susceptible d’objectivació i anàlisi. Per exemple: comptar les paraules d’una oració, jutjar si una oració és correcta, segmentar textos, detectar-hi errors, etc.
Són estratègies cognitives de construcció de sentit del text en el moment de llegir, com ara la formulació i comprovació d’hipòtesis sobre el contingut del text, l’elaboració d’inferències d’informacions no explícites, el control de la comprensió, etc.
S’hi inclouen, entre altres, les habilitats i estratègies com ara la contextualització de l’escrit, la planificació del text, la textualització, l'avaluació, la revisió i la correcció.
La seua situació i el seu valor funcional, construïdes a partir de les experiències lingüístiques i culturals pròpies, o bé apreses durant la socialització dins dels grups de referència, de les quals deriven actituds cap a les diferents llengües, la motivació per adquirir-les i/o fer-les servir, i les normes personals d’ús
Per mitjà dels quals es du a terme la comunicació personal, social, acadèmica, literària i la comunicació pròpia dels mitjans de comunicació: carta, notícia, anunci, pàgina web, novel·la, etc
Com ara identificar, relacionar, triar i classificar, establir connexions, comparar,seqüenciar, recordar, resoldre problemes, sintetitzar, analitzar, avaluar. Tot i que estes habilitats no són lingüístiques, són especialment importants perquè marquen el grau d’exigència cognitiva de les tasques, incloent-hi les tasques lingüístiques, i permeten adequar l’activitat al grau d’interés i de competència de cada aprenent.
És la manera com el xiquet comprén els significats o conceptes que les paraules impliquen. En general, gran part dels conceptes apresos en la primera llengua servixen per a la segona o per a la tercera: només haurà d’aprendre una nova etiqueta per a un concepte que ja té assolit, tot i que en alguns ca sos, aprendre una nova llengua implica, en determinats aspectes, una reconceptualització. Per exemple: en castellà cajón i en valencià, calaix i caixó.
La persona bilingüe adquirix coneixements en qualsevol de les llengües que domina i pot recuperar-los en qualsevol d’estes llengües sense ser capaç de recordar sempre en quina llengua els ha apresos
Conceptualització, memorització, planificació, redacció, etc.
Directament relacionades amb l’adquisició, producció i transmissió de coneixements corresponents a les diferents àrees d’estudi, com ara argumentar, definir, demostrar, descriure, explicar, justificar, resumir, etc.
Fa referència a objectes no presents en el context de comunicació o presenta una informació que no compartixen els receptors. És l’ús del llenguatge que es fa en els textos escrits o en les explicacions dels professors.
