Créer jeu
Jouer Relier Colonnes

Coneixement del món

Estratègies de producció escrita

Les habilitats cognitivolingüístiques.

Consciència metalingüítica

Llenguatge descontextualitzat

Coneixement conceptual

Coneixement sobre els diferents gèneres textuals

Les representacions sobre les diferents llengües i cultures

Torre Eiffer

Habilitats cognitives

Estratègies lectores

Les estratègies de processament de la informació i les tècniques d’estudi i de treball intel·lectual.

Tomates

Com ara identificar, relacionar, triar i classificar, establir connexions, comparar,seqüenciar, recordar, resoldre problemes, sintetitzar, analitzar, avaluar. Tot i que estes habilitats no són lingüístiques, són especialment importants perquè marquen el grau d’exigència cognitiva de les tasques, incloent-hi les tasques lingüístiques, i permeten adequar l’activitat al grau d’interés i de competència de cada aprenent.

La persona bilingüe adquirix coneixements en qualsevol de les llengües que domina i pot recuperar-los en qualsevol d’estes llengües sense ser capaç de recordar sempre en quina llengua els ha apresos

És la manera com el xiquet comprén els significats o conceptes que les paraules impliquen. En general, gran part dels conceptes apresos en la primera llengua servixen per a la segona o per a la tercera: només haurà d’aprendre una nova etiqueta per a un concepte que ja té assolit, tot i que en alguns ca sos, aprendre una nova llengua implica, en determinats aspectes, una reconceptualització. Per exemple: en castellà cajón i en valencià, calaix i caixó.

Directament relacionades amb l’adquisició, producció i transmissió de coneixements corresponents a les diferents àrees d’estudi, com ara argumentar, definir, demostrar, descriure, explicar, justificar, resumir, etc.

Fa referència a objectes no presents en el context de comunicació o presenta una informació que no compartixen els receptors. És l’ús del llenguatge que es fa en els textos escrits o en les explicacions dels professors.

Conceptualització, memorització, planificació, redacció, etc.

La seua situació i el seu valor funcional, construïdes a partir de les experiències lingüístiques i culturals pròpies, o bé apreses durant la socialització dins dels grups de referència, de les quals deriven actituds cap a les diferents llengües, la motivació per adquirir-les i/o fer-les servir, i les normes personals d’ús

Per mitjà dels quals es du a terme la comunicació personal, social, acadèmica, literària i la comunicació pròpia dels mitjans de comunicació: carta, notícia, anunci, pàgina web, novel·la, etc

És la capacitat de tractar el llenguatge com un objecte susceptible d’objectivació i anàlisi. Per exemple: comptar les paraules d’una oració, jutjar si una oració és correcta, segmentar textos, detectar-hi errors, etc.

Són estratègies cognitives de construcció de sentit del text en el moment de llegir, com ara la formulació i comprovació d’hipòtesis sobre el contingut del text, l’elaboració d’inferències d’informacions no explícites, el control de la comprensió, etc.

S’hi inclouen, entre altres, les habilitats i estratègies com ara la contextualització de l’escrit, la planificació del text, la textualització, l'avaluació, la revisió i la correcció.