Element arquitectònic exterior que descarrega el pes de la volta a l'exterior
Conté
B
Part de l'església situada a la capçalera, de planta semicircular; normalment es correspon amb l'extrem de la nau central, on se situava l'altar
Comença per
C
Reforç vertical d’un mur, generalment a l‘exterior, que contrarresta les pressions laterals.
Comença per
D
Instal·lacions on es construïen i es reparaven els vaixells
Comença per
E
Part de la producció que sobra
Comença per
F
Part de la columna entre la base i el capitell
Comença per
G
Escultures de pedra que se situaven en els desaigües de les teulades per recollir i canalitzar l'aigua de la pluja i evitar que fes malbé la pedra i el morter amb que s'unien els blocs
Comença per
H
En escultura i pintura, rigidesa en l'expressió i en les actituds dels personatges
Conté
I
Construcció de planta poligonal o cilíndrica que s'aixeca sobre el creuer d'una església romànica per donar llum a l'interior i servir de base a la cúpula
Comença per
J
Ciutat santa, on es troba el Sant Sepulcre de Jesucrist
Comença per
L
edifici on es reunien els mercaders i els comerciants per tancar els seus tractes
Comença per
M
Columna que divideix les portalades situades a les façanes de les esglésies
Comença per
N
Espai comprès entre murs o columnes i arcs en un edifici. Les esglésies romàniques acostumaven a tenir tres.
Conté
O
Espai que envolta l'altar major de les esglésies per on poden transitar els fidels. També se l'anomena deambulatori
Comença per
P
Element arquitectònic que es fa servir per coronar els contraforts
Comença per
R
Gran obertura circular coberta amb vitralls de colors situada generalment a les façanes de les catedrals
Comença per
S
Ciutat Santa, on es troba la tomba de l'apòstol Sant Jaume
Comença per
T
Nucli de la portalada. S'acostuma a decorar amb motius religiosos (pantocrator, theotokos)
Comença per
V
Volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. Típica del Romànic és molt feixuga i requereix murs gruixuts i contraforts
