Créer jeu
Créer jeu
Tous les jeux
Jouer Test
1. 
En la resolució d'un problema, una alumna decideix canviar dades per incògnites. Quina fase de Polya correspon a esta part de la resolució?
A.
Fase 4: Examinar la solució - La solució és raonable?
B.
Fase 2: Elaborar un pla.
C.
Fase 1: Comprendre el problema - El problema es resoluble?
D.
Fase 4: Examinar la solució - Comprovar la solució.
2. 
Quina estratègia podriem fer sevir en la Fase 4 de Polya per a comprovar la solució?
A.
Tornar a fer el problema.
B.
La solució no es comprova en la Fase 4.
C.
Revisar les dades que hem obtingut en la Fase 3.
D.
Canviar les dades per incógnites.
3. 
La definició al 1986 de Didàctica de les Matemàtiques, segons el que hem vist a classe, és:
A.
La ciéncia de les condicions de recreació i redifusió dels coneixements matemàtics.
B.
La ciéncia de les condicions de creació i difusió dels coneixements matemàtics.
C.
La ciència de les condicions de recreació i difusió dels coneixemens matemàtics.
D.
La ciència de les condicions de creació i redifusió dels coneixements matemàtics.
4. 
Segons la teoría de situacions i segons el que hem vist a classe, el que passa quan l'alumne completa informació sobre un concepte estudiat però fora de les activitats preparades pel docent, és:
A.
Una situació didàctica.
B.
Una situació a-didàctica
C.
Una Unitat Didàctica.
D.
Una situació no didàctica.
5. 
El currículum ha de ser obert i flexible, segons el que hem vist a classe:
A.
En la metodologia i en la variació de continguts.
B.
En la diversitat i la variació de continguts.
C.
En la Metodologia.
D.
En la Metodologia i en els agrupaments de taules.
6. 
Segons l'informe Cockcroft i el que hem vist a classe, es van incloure exemples de quines ciències en el Voyager?
A.
Física i Química.
B.
Matemàtiques i Física.
C.
Matemàtiques.
D.
Física.
7. 
Què li correspon fer al docent de Primària, respecte del currículum, segons el que hem vist a classe:
A.
Ha de confeccionar la Programació didàctica i les Unitats Didàctiques del curs.
B.
Tenir una editorial que organitze la Programacuó i les Unitat Didàctiques del curs.
C.
Ha de confeccionar les unitats didàctiques per tal de treballar tots els continguts que el currículum diu que han de revisar en el curs.
D.
Ha de confeccionar la Programació de blocs de continguts que veurà durant el curs.
8. 
Si el nombre de dues xifres que busquem està format per X desenes i Y unitats, i en l'enunciat del problema ens demana que el quocient del nombre i el seu invers és 9. Com ho expressaries algebraicament?
A.
(10x-y)·(10y-x)= 9
B.
(10x+y)/(10y+x)=9
C.
(10y-x)·(10x-y9=9
D.
(10y+x)/(10x+y)=9
9. 
Per què és tan important reflexionar sobre el nombre 10 a l'aula de primària?
A.
Perquè encara no saben contar fins a 10.
B.
Perquè acaba en 0.
C.
Perquè és el primer nombre de dos dígits.
D.
No s'ha de fer cap reflexió.
10. 
Si el nombre de dues xifres que busquem està format per X desenes i Y unitats, i en l'enunciat del problema ens demana que el quocient del nombre i el seu invers és 15. Com ho expressaries algebraicament?
A.
(10x-y)·(10y-x)= 15
B.
(10y+x)/(10x+y)=15
C.
(10y-x)-(10x-y)=15
D.
(10x+y)/(10y+x)=15
11. 
Abans de conèixer la desena, si els demanem que amuntonen 66 caramenls, els guiarem fins que agrupen de:
A.
5 en 5, perquè és la manera més natural pels dits d'una mà.
B.
Progressivament, de menys a més.
C.
Ha de ser lliure, que agrupen com vulgen.
D.
10 en 10, per posar un peu en el SND.
12. 
En quins cursos podrem introduir el sistema de numeració sexagesimal pel temps?
A.
En tots els cursos de primària.
B.
En 3r i 4t cursos de primària.
C.
En 5é i 6é cursos de primária.
D.
En 1r i 2n de primària.
13. 
Quina estratègia podriem fer servir en la Fase 1 de Polya atenent a la resolubilitat quan tenim un problema geomètric?
A.
Intercanviar dades per incògnites.
B.
La resolubilitat no s'analitza en la Fase 1.
C.
Imaginar que es fa la construcció geomètrica amb les dades donades i veure si és possible.
D.
Resoldre el problema.
14. 
Una alumna que quan s'equivoca en la resolució d'un problema no compren el motiu de que la resposta sigue errònia, té una dificultat...
A.
de coneixement dels heurístics.
B.
afectiva.
C.
de coneixement de base.
D.
metacognitiva.
15. 
En el sistema de numeració romà la C es pot posar a l'esquerra de:
A.
L i C.
B.
D i M.
C.
V i X.
D.
C i D.
16. 
Quin nombre és en el SND el nombre 111(2
A.
5.
B.
11.
C.
7.
D.
9.
17. 
Quants minuts són 5h 30 min i 22s?
A.
530,33 min.
B.
330,33 min.
C.
330,37 min.
D.
530,22 min.
18. 
Quina expressió numèrica representa aquest material?
A.
1.100
B.
1.100(6
C.
Si no es concreta la base,no puc dir l'expressió.
D.
1100(5
19. 
Quin nombre està representat en la següent imagtge?
A.
417
B.
841
C.
741
D.
641
20. 
En quins cursos pot aparèixer una expressió d'aquest tipus? ------ 45.678 = (4x10^4) + (5x10^3) + (6x10^2) + (7x10) + 8
A.
En 5é i 6é cursos de primària.
B.
En 3r i 4t cursos de primària.
C.
En tots els cursos de primària.
D.
En 1r i 2n cursos de primària.
E.
En 5é i 6é cursos de primària.
F.
En 3r i 4t cursos de primària.
21. 
Davant diferents fitxes amb quantitats de dibuixos cadascuna, per què és important que classifiquen segons el cardinal que tinguen?
A.
Perquè cal classificar.
B.
Perquè han d'identificar quantitat i nombre.
C.
No és important que classifiquen segons el cardinal
D.
Perquè cal que s'organtitzen.
22. 
Aquesta seqüencia, A qué diries que equival?
A.
A la creació de 300.
B.
A la creació de la desena.
C.
A la creació de la centena.
D.
A la creació de 200.
23. 
La Lògica per Reoslució de Problemes, segons Piageti el que hem vist a classe, pertany a quin estadi de desenvolupament cognitiu?
A.
Operacions Formals.
B.
Operacions Concretes.
C.
Preoperacional.
D.
Sensoriomotor.
24. 
La definició al 1986 de Didàctica de les Matemàtiques, segons el que hem vist a classe, a quin autor s'atribueix?
A.
Ives Chevallard.
B.
Jean Piaget.
C.
Vigotsky.
D.
Guy Brousseau.
25. 
Si una alumna manifesta que si no ets intel·ligent, no importa quant t'esforces perquè mai podràs resoldre problemes matemàtics, té una dificultat...
A.
Afectiva.
B.
Metacognitiva.
C.
de coneixement dels heurístics.
D.
de coneixement de base.
26. 
Si una alumna domina uns determinats recursos matemàtics però sols els utilitza en problemes en els que es demanen explícitament, té una dificultat...
A.
Metacognitiva.
B.
De coneixement d'heurístics.
C.
Afectiva.
D.
de coneixement de base.
27. 
Quina estratègia podriem fer servir en la Fase 1 de Polya atenent a la resolubilitat quan tenim un problema de fraccions?
A.
Fer un dibuix que represente la unitat i dividir en les parts de la fracció.
B.
La resolubilitat no s'analitza en la Fase 1.
C.
Resoldre el problema.
D.
Intercanviar dades per incògnites.
28. 
Com s'anomenen les unitats de primer ordre en el sistema sexagesimal?
A.
Segons.
B.
Hores o graus (depenent de la unitat de mesura).
C.
Unitats.
D.
Minuts.
29. 
Com es representa en el sistema de numeració romà el nombre 99?
A.
IC.
B.
XCIX
C.
XXXXXXXXXIIIIIIIII
D.
LXXXXIX
30. 
Quin nombre és en el SND ek nombre 101(2?
A.
7
B.
5
C.
11
D.
9
31. 
Quina expressió numèrica representa aquest material?
A.
1432
B.
Si no es concreta la base, no puc dir l'expressió.
C.
143 en qualsevol base.
D.
143(5
32. 
Quin nombre està representat en la següent imagtge?
A.
4231
B.
3214
C.
1324
D.
2134
33. 
Per que han de saber ordenar conjunts de diferent cardinal?
A.
Si són de diferent cardinal no es poden ordenar.
B.
Perquè hem de saber si saben classificar nombres.
C.
Perquè cal que siguen ordenats.
D.
Perquè hem de saber si saben ordenar nombres.
34. 
Fins a quin nombre hem de treballar a primer de primària?
A.
9999
B.
99999
C.
99
D.
999
35. 
Cal treballar, segons el que hem vist a classe, les actituds front a les matemàtiques?
A.
Sí, perquè encara que no es puguen controlar, facilitaran la tasca docent en matemàtiques.
B.
Sí, perquè no ho diu la normativa vigent.
C.
no.
D.
Sí, perquè matisaran allò que siga aproximació a les matemàtiques.
36. 
Els continguts per curs, segons el currículum i el que hem vist a classe, són...
A.
Nombres i operacions, àlgebra, mesura, geometría, tractament de la informació (atzar i probabilitat) i resolució de problemes com a eix transversal.
B.
Nombres i operacions, mesura, geometría,tractament de la informació (atzar i probabilitat) i resolució de problemes com a eix transversal.
C.
Nombres i operacions, mesura, tractament de la informació (atzar i probabilitat) i resolució de problemes com a eix transversal.
D.
Aritmética, àlgebra, mesura, geometría, tractament de la informació (atzar i probabilitat) i resolució de problemes com a eix transversal.
37. 
Si una alumna es mostre inflexible a l'hora d'abandonar un determinat punt de vista que no li està portant a la solució d'un problema i no busca alternatives, té una dificultat...
A.
Afectiva.
B.
De coneixement de base.
C.
de coneixement dels heurístics.
D.
metacognitiva.
38. 
En el sistema de numeració romà la I es pot posar a l'esquerra de:
A.
C i D.
B.
D i M.
C.
L i C.
D.
V i X.
39. 
Quin nombre és en el SND el nombre 112(3?
A.
9.
B.
14.
C.
11.
D.
7.
40. 
Com s'anomenen les unitats de tercer ordre en el sistema sexagesimal?
A.
Minuts.
B.
Segons.
C.
Unitats.
D.
Hores o graus (depenent de la unitat de mesura).
41. 
Si una alumna tradueix literalment l'enunciat i segueix l'ordre en que estan expressades les frases constingudes en el mateix, té una dificultat...
A.
Metacognitiva.
B.
De coneixement de base.
C.
Afectiva.
D.
De coneixement d'heurístics.
42. 
Si un alumne no posa en joc destreses d'estimació que li permeten comprovar les solucions a les que arriba, i així, poder canviar les seues estratègies en cas que les solucions obtingudes per mitjà de l'estimació i per mitjà del càlcul no coincideixen, té una dificultat...
A.
Metacognitiva.
B.
De coneixement de base.
C.
Afectiva.
D.
De coneixement d'heurístics.
43. 
Jean Piaget, segons el que hem vist a classe, estableix 4 estadis del desenvolupament cognitiu, en quin es trobarien el nostre alumnat de primària, majoritàriament?
A.
Sensoriomotor.
B.
Operacions Formals.
C.
Operacions Concretes.
D.
Preoperacional.
44. 
Si un alumne obté com a resultat d'un problema que l'alçada d'un trampolí és de 1325 metres i no se n'adona de que el resultat no és raonable, té una dificultat...
A.
Metacognitiva.
B.
De coneixement de base.
C.
De coneixement dels heurístics.
D.
Afectiva.
45. 
En quins cursos podrem introduir el sistema de numeració romana, les seves regles de formació de nombres i els usos que habitalment els donem?
A.
En 5é i 6é cursos de primària.
B.
En 1r i 2n cursos de primària.
C.
En tots els cursos de primària.
D.
En 3r i 4t cursos de primària.
46. 
Com es representa en el sistema de numeració romà el nombre 999?
A.
CCCCCCCCCXXXXXXXXXIIIIIIIII
B.
IM
C.
DCCCCICIX
D.
CMXCIX
47. 
Quin nombre és en el SND el nombre 102(3?
A.
11.
B.
14.
C.
9.
D.
7.
48. 
La Zona de desenvolupament Proximal (ZPD), segons el que hem vist a classe, s'atribueix a quin autor?
A.
Ausubel.
B.
Vigotsky.
C.
Hendel.
D.
Jean Piaget.
49. 
Si el nombre de dues xifres que busquem està format per X desenes i Y unitats, i en l'enunciat del problema ens demana que la diferència del nombre i el seu invers és 15. Com ho expressaries algebraicament?
A.
(10y+x)-(10x+y)=15
B.
(10y-x)-(10x-y)=15
C.
(10x-y)-(10y-x)=15
D.
(10x+y)-(10y+x)=15
50. 
Quan trobem una expressió com aquesta, què indica?
A.
Que ens trobem restant i hem arribat a un etreblanc.
B.
Que ens trobem restant i ja hem finalitzat de manipular els blocs.
C.
Que no podem continuar perquè el subtrahend és major que el minuend.
D.
Que no podem continuar perquè el minuend és menor que el subtrahend.
51. 
En quants passos podriem resoldre una addició sense portar-ne, per exemple 23+11, amb BM?
A.
Dos: presentar nombres amb material i organitzar material. Finalment conclusió.
B.
No cal passos, es fa directament.
C.
Els que cadascú necessite.
D.
Tres: presentar nombres amb materia, organitzar material i salvar entreblanc. Finalment conclusió.
52. 
Quan en una addició de dos quantitats complexes de temps, en el segon ordre es supere la base, què cal fer?
A.
Es tracta d'una addició del sistema sexagesimal portant-ne en el 2n ordre, doncs cal afegir al 1r ordre, tant valors com grups de 60 hi haja en el 2n ordre.
B.
Es tracta d'una addició del sistema sexagessimal i no existeix portabilitat.
C.
Deixar-ho com està, segur que s'entén.
D.
Es tracta d'una addició del sistema sexagesimal portant-ne en el 2n ordre, doncs cal afegir al 3r ordre, tant valors com grups de 60 hi haja en el 2n ordre.
53. 
En el següent problema: "Javier té 1000$ i Jorge té 1800$. Quants euros té ÇJAvier menys que en Jorge?" de quin tipus és?
A.
Problma aritètic de comparació additiva.
B.
Problema aritètic de combinació.
C.
Problema aritmètic de raó.
D.
Problema aritmètic d'igualació.
54. 
El següent problema: "Vaig formar un ram amb 3 roses i 5 tulipes. Quantes flors tenia el meu ram?" de quin tious és?
A.
Problema aritmètic de raó.
B.
Problema aritètic de combinació.
C.
Problema aritmètic d'igualació.
D.
Problema aritmètic de comparació additiva.
55. 
Quan trobem una expressió com aquesta, què indica?
A.
Que hem realitzat una subtracció portant-ne per l'algorisme estàndard i ja està finalitzada.
B.
Que hem realitzat una substracció portant-ne per l'algorisme natural i ha està finalitzada
C.
Que hem realitzat una substracció portant-ne per l'algorisme natural i hem trobat un entreblanc.
D.
Que hem realitzat una subtracció portant-ne per l'algorisme estàndard i hem trobat un entreblanc.
56. 
El següent problema: "Rebeca tenia 5 caramels. Els seus pares li van regalar alguns més pel seu aniversari. Aleshores, ella va arribar a tenir 7 caramels. Quants caramels li van donar els seus pares?" de quin tipus és?
A.
Problema aritmètic de canvi.
B.
Problema aritmètic de comparació additiva.
C.
Problema aritmètic de raó.
D.
Problema aritmètic d'igualació.
57. 
Quina és la manera general de fer una substracció portan-ne amb l'algorisme natural?
A.
Doncs caldrà restar individualment les unitats portant-ne i per tal de convertir-la en sense portant-ne, caldrà prestar una desena del minuend a les unitats. Posteriorment caldrà restar les desenes prestant de les centenes, i així succesivament amb la resta d'ordres.
B.
Doncs caldrà usar Àbacs cada vegada per poder arribar, amb seguretat, al resultat de l'operació.
C.
Doncs caldrà usar Blocs Multibase cada vegada per poder arribar, amb seguretat, al resultat de l'operació.
D.
Doncs caldrà restar individualment les centenes portant-ne i per tal de convertir-la en sense portar-ne, caldrà prestar una desena del minuend a les centenes. Posteriorment caldrà rstar les desenes prestant de les unitats, i així successivament amb la resta d'ordres.
58. 
Calcula 2,53h+ 2h 25 min
A.
5h 78 min
B.
4h 78min
C.
4h 56min 48 seg
D.
5h 10 min
59. 
Calcula 2,56h-36 min
A.
1h 57 min 36s
B.
2h 20 min
C.
1h 57 min
D.
2,2h
60. 
Quan trobem una expressió com aquesta, què indica l'1 sobre del tres?
A.
Indica que al sumar les unitats, una desena que ens ha resultat en aquesta suma, cal passar-la a la columna de les desenes
B.
No indica res, serveix per separar el 3 del 5.
C.
Indica que al sumar les desenes, una unitat que ens ha resultat en aquesta suma, cal passar-la a la columna de les unitats.
D.
Indica un 31.
61. 
Calcula 2,56h- 1h 36 min
A.
57 min 36s
B.
57 min
C.
1,2h
D.
1h 20 min
62. 
En un moment inicial de l'algorisme de l'addició sense portar-ne per a dos nombres, quants àbacs necessitaries:
A.
3, dos pels sumands i el tercer pel resultat.
B.
2 un pels sumands i un altre pel resultat.
C.
3, un per cada sumand.
D.
2, un per cada sumand.
63. 
En una disposició vertical de la substracció, el subtrahend és el nombre que es troba:
A.
És indiferent.
B.
Baix.
C.
Dalt.
D.
El resultat.